Autor Política
5 febrer 2015 a 16:00

La Diputació de Barcelona, maquinària al servei del finançament dels partits

0 Flares 0 Flares ×

Un article al mitjà elCrític.cat en destaca el funcionament opac

La Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona

La Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona // Imatge de Wikimedia Commons (Autor: Amadalvarez)

La Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya s’ha fet ressò d’un article, publicat al mitjà d’investigació elCrític.cat, en què s’afirma que la Diputació de Barcelona s’ha convertit, més que en una eina de suport a les localitats de la província, en una via de finançament per als partits polítics, assenyalant concretament CiU, el PSC i el PP. Segons aquest mitjà, els partits es van repartir, l’any passat, 620.000 euros en subvencions, i també ha augmentat de manera significativa la despesa dels càrrecs de confiança entre els anys 2010 i 2013, essent la Diputació la tercera institució pública que més diners mou del Principat, només per darrere de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Les xifres que apareixen en l’article d’investigació, malgrat són públiques, són tan opaques que costa de trobar on van a parar tots els recursos i de quina manera es reparteixen.

Actualment, a més, l’organisme es veu envoltat d’escàndols: la condemna de l’alcalde de Cercs, Ferran Civil (CiU) a un any de presó i vuit mesos d’inhabilitació, que era vicepresident primer i va ser ascendit a aquest càrrec el 2013, quan ja estava imputat; la destitució de Josep Maria Matas i de Josep Tous per escàndols de corrupció; l’abandonament de l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, per la implicació en el cas Mercuri, o l’esclat de l’escàndol dels sobresous que la institució va pagar a més de 50 càrrecs.

La Diputació de Barcelona compta amb 51 diputats que s’escullen entre els alcaldes i els regidors, i actualment disposa d’una plantilla de més de 4.000 treballadors. Es tracta d’un ens que es dedica a resoldre qüestions tècniques, i on s’observa poca batalla política, o com a mínim s’hi observava des del trencament del pacte entre CiU i PP arran del procés sobiranista, cosa que va facilitar una entesa entre els nacionalistes i el PSC.

La principal crítica a aquest ens, segons assenyala elCrític.cat , és a les aportacions que es fan als partits polítics i les seves fundacions, entitats i associacions privades, que ascendirien a un total de 620.000 euros l’any 2014. Les fundacions, concretament, un total de set, en van rebre prop de 145.000. Un altre dels aspectes polèmics és l’elevat nombre de càrrecs de confiança, que es va establir amb Salvador Esteve com a president en un topall de 47, però que només cinc mesos després es va apujar fins als 65. A això s’hi suma que, en el govern de CiU i PP es van augmentar els càrrecs del segon nivell de govern, i actualment hi ha més de 150 càrrecs directus que cobren sous que van dels 70.144 euros bruts anuals i els 108.904, amb l’excepció del president, que en cobra 115.723. ElCrític.cat compara aquests sous amb els què percep el president del Govern de l’Estat espanyol, Mariano Rajoy (78.185), el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas (136.000) o els seus consellers (100.000), mentre que la majoria dels alts càrrecs de la Generalitat cobren entre 76.000 i 80.000 euros. Unes retribucions, doncs, molt elevades, tenint en compte que 30 dels 51 diputats provincials declaren tenir dedicació exclusiva a la Diputació, 14 dels quals són alcaldes dels seus municipis. Això els permet quedar-se amb el sou més alts dels dos càrrecs que ostenten, i així poder vendre que aconsegueixen un estalvi per a les arques municipals. Pel què fa als 21 diputats sense dedicació exclusiva, cobren 1.640 per cada ple al que assisteixen – un al més, i que rarament s’allarga més d’una hora – i 460 per anar a una comissió.

Segons les declaracions d’un representant sindical a elCrític.cat, la Diputació va molt bé per col·locar càrrecs de partit, i repassant els nomenaments dels càrrecs de confiança es pot comprovar que aquesta afirmació és certa: hi ha 46 càrrecs de confiança per a 51 diputats, i hi ha exemples en cadascun dels cinc grups que tenen representació al ple provincial, que defensen que aquests assessors fan la seva feina a la Diputació i que, a més, destinen una part del sou al partit. El grup on es poden trobar més exemples és el de CiU. A banda d’aquest fenomen, també es destaca a elCrític.cat l’existència de la vicepresidència quarta, que el mitjà qualifica de «refugi socialista», atès que és la única que té diputats adjunts tot i no tenir una àrea de govern assignada ni unes competències clares, i es troba en mans d’Antoni Fogué, l’anterior president de l’ens provincial.

Pel què fa a les subvencions a municipis, elCrític.cat també observa el repartiment desigual entre municipis, i que apunten al fet que la Diputació és una maquinària al servei dels alcaldes, més que dels partits, citant alguns exemples com el de Terrassa, que té 8.000 habitants més que Sabadell, i en canvi és aquesta segona capital qui s’ha endut més diners en subvencions – 6,9 contra 11,2 milions d’euros. Això s’explicaria pel fet que el sabadellenc Carles Rossinyol, regidor de CiU a Sabadell, és també el president delegat de l’àrea d’Hisenda de la Diputació. També es fa esment a la localitat de Sant Cugat del Vallès, l’alcaldessa de la qual és Mercè Conesa, alhora vicepresidenta segona de la Diputació. Sant Cugat va rebre prop de 6 milions d’euros en subvencions, el doble que altres ciutats de mides similars.

De tot plegat, l’article publicat a elCrític.cat, i del qual la CGT s’ha fet ressò, és que tot es produeix «sense llum ni taquígrafs», perquè no hi ha cap eina que faciliti poder trobar totes aquestes subvencions o convenis amb els diversos organismes.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×