Autor Societat
9 juny 2015 a 09:00

La temperatura mitjana a Catalunya creix

0 Flares 0 Flares ×

Ha augmentat 0,23 ºC per dècada des de 1950

Gràfic d'anomalia de la temepratura mitjana anual a Catalunya // Imatge del web Gencat.cat

Gràfic d’anomalia de la temepratura mitjana anual a Catalunya // Imatge del web Gencat.cat

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la vuitena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC-2014), que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtics. Enguany, a banda d’actualitzar els resultats amb les dades corresponents al 2014, s’ha ampliat el nombre de sèries amb la incorporació de Puigcerdà. D’aquesta manera, es disposa de 24 sèries de temperatura i 68 de precipitació que cobreixen el període 1950-2014 i que són un testimoni del canvi climàtic apreciat al conjunt del país.
Com a resultats generals per al període 1950-2014, s’aprecia que la temperatura mitjana anual de Catalunya s’ha incrementat a un ritme de +0,23 °C/dècada, mentre que la precipitació mitjana anual mostra una lleugera tendència a la reducció, -1,2 %/dècada. L’estiu és l’època de l’any amb un increment tèrmic més marcat (+0,33 °C/dècada) i una disminució de la precipitació també més important (-5,0 %/dècada).
El nivell del mar a l’Estartit ha augmentat 3,9 cm/dècada en els darrers 25 anys (1990-2014), i la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 metres de fondària, també a l’Estartit, ha augmentat a un ritme de +0,3 °C/dècada en els darrers 40 anys (període 1974-2014). Pel que fa a l’onatge, els registres de l’Estartit per al període 1991-2014 presenten una tendència positiva (augment) en el nombre anual de dies de mar plana, arrissada o marejol (onades inferiors a 0,5 metres d’alçada) igual a +21,5 dies/dècada, i especialment marcat a la primavera i l’estiu.
En el BAIC 2014 es mostra també el resultat de calcular els índexs climàtics a vint-i-quatre sèries de temperatura i precipitació repartides pel territori i cobrint el període 1950-2014. Aquests índexs aporten informació sobre l’evolució dels extrems climàtics i es basen en l’anàlisi de dades a resolució diària. Com a resum, les 24 sèries indiquen una tendència clara i significativa d’aquells índexs que reflecteixen millor l’augment de la temperatura experimentat, però no ofereixen resultats concloents i generalitzables en relació a la precipitació.
Hi ha tres índexs (“Dies d’estiu”, “Nits càlides” i “Dies càlids”) que presenten tendències positives (augment) estadísticament significatives en totes les sèries estudiades, i l’índex “Dies freds” presenta una tendència clara a la disminució arreu.També hi ha increments als índexs “Indicador de durada de la ratxa càlida”, “Nits tropicals” o “Màxima de la temperatura màxima”. La resta dels índexs relacionats amb la temperatura donen, en general, tendències comunes per a totes les sèries estudiades, encara que no tots els resultats arriben al nivell de significació estadística demanat.
Hi ha alguns índexs que presenten una tendència estadísticament significativa i del mateix signe a ambdós observatoris; així, disminueixen els índexs “Nits fredes”, “Dies freds” i “Indicador de durada de ratxa freda”, i augmenten els índexs “Dies d’estiu”, “Nits tropicals”, “Màxima de la temperatura màxima”, “Mínima de la temperatura mínima”, “Nits càlides”, “Dies càlids”, “Indicador de la durada de la ratxa càlida” i“Amplitud tèrmica anual”. També es detecta un augment significatiu en les hores de sol efectives (per al període comú 1968-2014).
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×