Autor Noticies
12 juliol 2015 a 15:00

Visita nocturna a Ca n’Oliver: Estudiar el passat per entendre el present

0 Flares 0 Flares ×

El turó de Ca n’Oliver era un centre de poder, ocupat durant 500 anys

El director del museu del Turó de Ca n'Oliver, Joan Francesc, durant la visita guiada, ahir, a la nit

El director del museu del Turó de Ca n’Oliver, Joan Francesc, durant la visita guiada, ahir, a la nit // Foto: Judit Josa

Cerdanyola, com a nucli urbà, té uns 200 anys d’història enfront dels prop de 500 anys que va estar habitat el poblat ibèric del turó de Ca n’Oliver. Els ibers van ocupar el turó de Montflorit, on s’aixeca del Museu i Jaciment ibèric, del 550a.c al 25 a.c, dos lustres i mig més dels que es creia fins a l’expedició arqueològica del 2014, quan van localitzar-se les primeres peces datades el 25 a.c.

Explicar cinc centennis d’història en una visita d’hora i escaig ha de resultar difícil. I més quan el tema apassiona, aquest és el cas del director del Museu de Ca n’Oliver, Joan Francesc, que ahir va guiar a una quarantena de visitants per l’exposició Cerdanyola, terra d’ibers en la Nit al Museu.

L’arqueòleg va reptar al grup a fer un salt endarrere i amb un discurs farcit d’anècdotes i amb abundants referències a l’actualitat va desgranar la cultura ibèrica, des de la seva gènesi a la desaparició.

Aquest és un món on l’univers es limitava a la mediterrània, i els ibers habitaven els seus límits. Almenys des del punt de vista dels grecs”, explicava el guia. Com tota cultura, els ibers no van arribar a la península ibèrica d’enlloc sinó que van sorgir de la barreja, la circulació d’idees paral·lela al comerç de grecs i fenícies i l’adaptació.

Origen de l’urbanisme

Dos avenços tècnics com la metal·lúrgia i l’ús del torn expliquen en part l’aparició d’un poble capaç d’establir-se i controlar el territori. Es construeixen els primers poblats, neix l’urbanisme.

Entre els invents més curiosos, l’únic que segles més tard cridaria l’atenció als romans, segons la narració de Joan Francesc es troben les sitges.

Aquests sots de gran capacitat i amb forma de pera que eren excavats davant les muralles i servien per emmagatzemar gra i que s’han localitzat tant a ca n’Oliver com als petits llogarets de Can Xercavins i la facultat de Medicina, a la UAB, bé podrien considerar-se “els bancs i les caixes” de l’època.

La conservació del gra, que era la base de l’alimentació dels humans, estava garantida pels processos químics que es produeixen amb la germinació. L’efecte de les cavitats equivaldria al sistema d’envasar al buit.

Al museu de Ca n’Oliver, una pila de sacs permeten fer-se una idea de la quantitat de gra que es podia guardar en una sitja.

Boscos, clarianes i poder

A partir de les restes d’animals salvatges, hi havia cérvols i ossos, els investigadors han pogut recrear el paisatge de l’època, amb clarianes, camps de cereals i boscos. Els fragments de ceràmica i gerros, “les fotos de l’època”, diu Joan Francesc, testimonien tant característiques dels ibers com ara els hàbits alimentaris o l’estructura social com l’intens comerç i intercanvi entre cultures.

Joan Francesc va posar com a exemple l’escultura. Una de les petites joies que s’exposen al museu són els fragments d’una escultura gegant de lleó.

El lleó és símbol de poder, motiu pel qual els investigadors creuen que a Ca n’Oliver hi vivien potentats, si bé la seva reproducció només podia haver-se fet a partir de les pintures en ceràmiques fenícies perquè el lleó s’havia extingit a la península ibèrica molt abans de l’eclosió dels ibers.

Entre els centenars d’objectes exposats, ca n’Oliver mostra armes i eines del camp i altres utensilis de ferro. El ferro és símbol de poder, s’han trobat evidències de l’existència d’un forn de metal·lúrgia al poblat que encara no ha estat localitzat en excavacions. Cada matí d’aquest estiu, excaven.

Potser que trobin el forn o respostes relacionades amb els rituals i que expliquin el perquè d’esquelets nonats enterrats sota les cases. Explicar el passat ajuda a entendre el present, i d’això en va quedar constància ahir, en especial quan Joan Francesc va il·lustrar la divisió del treball per gènere.

La visita va culminar a la terrassa del museu, amb copa de cava, cireres i xocolata i vistes panoràmiques al Vallès nocturn. Els ibers van saber escollir l’indret on assentar-se.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×