Autor Cinema, teatre i televisió
10 maig 2016 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Ida

0 Flares 0 Flares ×

A la recerca del passat

 Ida

DRAMA. Polónia. Estrenada: 2013. Dirigida per: Pawel Pawlikowski. Repartiment: Agata Kulesza, Agata Trzebuchowska, Joanna Kulig. Duració: 80min

Una jove novícia cristiana absorta mentre pinta, sense pestanyejar, una escultura de Jesús. Més tard, es coneix que aquesta jove pertany a una família jueva, família de la qual no sap res, però vol saber. Tot esta en blanc i negre en format 4:3 i quasi sense música que acompanyi l’acció. Això es Ida. Film de Pawel Pawlikowski, director polonès que va estrenar l’any 2013 la seva gran obra que surt de les convencionalitats que el cinema de Hollywood ens ha estat venent. Un film elegant però a la vegada ple de cruesa que reflexa una falsa realitat a la que molts poden sentir-se identificats ja sigui per familiars, coneguts o altres històries fictícies o no.

Ida  és la recerca del passat, una trobada amb el futur i un desviament en el camí. La jove novícia Ida, obligada per una de les seves superiores, decideix conèixer al seu únic familiar amb vida, la seva tieta Wanda, una jutge de postguerra que cada dia va amb un home diferent. Gracies a l’ajut de la seva tieta, Ida va a la recerca del que els hi va passar als seus pares i al seu germà petit, del qual desconeixia la seva existència. Quan finalment descobreix que la seva família va ser assassinada decideix no deixar-ho aquí i aconseguir els seus cadàvers, dels quals només troben un crani i uns pocs ossos que porten ella i la seva tieta amb molta cura embolicats entre mantes fins el seu pròxim lloc de repòs: el cementiri jueu. La jove té molt clar que vol presentar els seus vots a Deu, però oblida que desconeix totalment el que el món exterior li pot proporcionar: amor i família. Gràcies a la seva tieta coneix a un jove músic que la captiva amb el seu saxofon. Aquest, aconsegueix que es tregui el tocat i que veiem (intuïm) la seva cabellera pèl-roja símbol del seu passat jueu.

La guerra poques vegades s’ha vist reflectida des de la visió d’una jove, i menys d’una jove futura monja, aquest és el valor principal que té el film de Pawel Pawlikowski però el que li acaba de donar el toc d’obra mestre i que, segurament, farà que passi a ser de culta és el tractament visual tant característic on la situació dels personatges a la part inferior de l’enquadrament és la representació de com de banal pot arribar a ser l’ésser humà davant la grandesa del que ens envolta.

Cristina Nocete

@crisnocete

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email 0 0 Flares ×