Autor Articles i estudis
18 gener 2018 a 18:00

L’arxipèlag més petit de la Costa Brava : Les illes Formigues

0 Flares 0 Flares ×

ireneu illes formigues

 foto: Wikimedia Commons

La costa catalana, si bé destaca per la seva especial bellesa sobretot a la Costa Brava, no destaca especialment per l’existència d’un gran nombre d’illes, sinó més aviat al contrari. Malgrat aquesta regla general, “haberlas, haylas” com les meigues, i fins i tot n’arriben a formar algun arxipèlag, com el reconegut arxipèlag de les illes Medes, davant de les costes de l’Estartit, però no és l’únic. Un petit i pràcticament desconegut grup d’illes es troba un quilòmetre mar endins davant de les costes de Palamós, de tal transcendència que, fins i tot, hi ha hagut batalles navals. Estic parlant de l’arxipèlag de les illes Formigues.

Les illes Formigues és un arxipèlag format per 16 illots de mida petita (d’aquí el seu nom), que sobresurten uns pocs metres per sobre de la superfície de l’aigua en moments de mar en calma, però que són totalment coberts per aquest amb temporal marítim. El conjunt d’illots té una superfície emergida de poc més de 3000 m2 i el major és l’anomenat Formiga Gran, on es disposa un far per indicar la seva ubicació a la navegació.

L’arxipèlag està format per la part superior d’un promontori granític que s’aixeca des del fons marí que es troba a una profunditat d’entre 9 i 45 metres, creant una zona d’especial perill per a la navegació, ja que hi ha una gran quantitat d’esculls soms. De fet, aquesta zona és coneguda per haver estat focus de naufragis des d’antic, amb nombroses restes d’època moderna, arribant-se a trobar restes de vaixells romans d’època republicana en les seves profunditats. Més recentment, el 28 de novembre de 1964, el butaner Newton de 1.800 tones va embarrancar a les Formigues per causa de l’espessa boira, i si bé va poder-se alliberar pels seus propis mitjans, l’accident li va produir un parell de vies d’aigua que el va obligar a recalar al port de Barcelona per a la seva reparació. El més graciós del cas és que havia estat avarat el febrer d’aquell mateix any, i era el seu segon viatge.

A part d’aquesta perillositat manifesta per al trànsit naval -que recurrentment es cobra l’enfonsament d’algun vaixell de pesca- , les illes Formigues són també conegudes per haver-hi tingut lloc una transcendent batalla, la qual va significar l’encimbellament de la Corona d’Aragó com a potència marítima de la Mediterrània durant l’edat mitjana.

El 1284, el rei francès Felip III l’Ardit va decidir envair Catalunya amb el seu exèrcit, ja que el seu cosí Carles I d’Anjou aspirava, tal com Pere II el Gran -rei de la corona catalano-aragonesa-, el tron de Sicília i, evidentment, la família tirava molt. El papat, que tenia cadència cap al rei francès, va decretar l’operació com “Croada”, pel que Felip III, tenint en compte el suport de Déu a la seva guerra -via el Vaticà, és clar-, va envair el nord de Catalunya.

Pere II no estava per a moltes bajanades, i es va adonar que les línies de subministrament franceses se sustentaven pel trànsit marítim. Sense pensar-s’ho dues vegades, va enviar 40 galeres de guerra comandades per l’almirall Roger de Llúria, que es va trobar amb les 30-35 galeres dels francesos i genovesos que participaven com aliats a les rodalies de les illes Formigues. Atacant de nit, i fent creure als francesos que la flota aragonesa era el doble que la seva gràcies a encendre dues fogueres a cada galera, Roger de Llúria va estovar amb ganes la flota de Felip III, tallant els subministraments als invasors i aniquilant la seva flota. Així, les tropes franceses es van haver de retirar i la corona catalanoaragonesa quedava com a potència naval predominant a la Mediterrània durant els següents dos segles.

Les illes Formigues, a l’actualitat, són un valorat espai ecològic submarí que està en projecte de ser convertit en reserva marina. L’existència de diverses coves submarines i zones amb abundant vegetació, la converteixen en un lloc privilegiat per a la vida aquàtica on, fins no fa gaire, es recol·lectava corall vermell mediterrani. Per la seva banda, a la part emergida, per la seva baixa alçada, no hi ha vegetació aèria ja que en moments de temporal, les illes es veuen cobertes per les onades, no obstant aquesta circumstància, la zona és una zona d’excel·lent recalada per a aus marines, com ara gavines o cormorans, si bé, a causa justament a aquesta baixa altura, les Formigues no són utilitzades com a zona de nidificació habitual.

Tot i ser estar a les rodalies d’una zona molt turística, l’entorn submarí de les illes Formigues no té encara cap figura de protecció jurídica, provocant que la pesca en les seves aigües no estigui regulada de cap tipus. A causa d’aquesta desprotecció, els seus rics fons són objecte d’una gran explotació pesquera, ja sigui comercial o esportiva, la qual cosa les fa especialment vulnerables. Esperem que aquest petit paradís per als bussejadors mereixi, a no gaire trigar, la provisió pressupostària que faci factible la pervivència definitiva de l’arxipèlag més petit i desconegut de la Costa Brava.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×