Autor Articles i estudis
15 novembre 2018 a 18:00

L’arbre del Pastor: modèstia per dalt, rècord mundial per baix

0 Flares 0 Flares ×
L'arbre del Pastor//Foto: Wikimedia Commons

L’arbre del Pastor//Foto: Wikimedia Commons

Quan estem en presència d’un arbre, el que més ens crida l’atenció és el tronc i la copa, més que res perquè és el més evident que veiem d’ell. No obstant això, el que veiem dels arbres és simplement una part que, a manera d’iceberg, no correspon ni a la part majoritària de l’individu, perquè el 60% del volum d’un arbre es troba sota, a les arrels. Unes arrels que penetren metres i metres a la terra en recerca d’aigua i nutrients, fins a tal punt, que arriben a superar en profunditat l’altura de la part aèria de l’arbre. Tal és el cas d’un modest arbre, l’Arbre del Pastor, el qual ha estat declarat com el vegetal amb les arrels més profundes que s’ha documentat fins a l’actualitat.

Els arbres, en les civilitzacions més antigues -més en contacte amb la naturalesa del que ho estem nosaltres- sempre han estat un objecte de veneració mística per la seva capacitat -tan real com simbòlica de posar en contacte el cel amb la terra. I per si ho dubteu, et recomano que no et posis sota d’un d’ells en un dia de tempesta.

Més enllà del seu improvisat paper de parallamps natural, l’arbre, com ser autòtrof que és, obté el seu aliment diari de l’aire i de la terra, de manera que necessita disposar d’un sistema radicular potent i extens que asseguri el subministrament de nutrients a l’arbre . Si fos un animal, podria anar a buscar-lo, però com que no pot, la seva única forma és abastar cada vegada més espai de terreny.

En aquest sentit, els arbres -en general- creen una autèntic embull de petites arreletes que, combinades amb les grans arrels de suport, absorbeixen tant l’aigua de pluja com els minerals dissolts que necessiten per al seu creixement. No obstant això, i al contrari del que pugui semblar, l’arbre basa la seva estabilitat més en l’expansió de les arrels que en la profunditat de les mateixes, la qual cosa provoca no pocs problemes en zones urbanes quan hi ha ventades fortes (veure Arbres sota sospita)

El cas és que la mitjana de les profunditats màximes de les arrels dels arbres oscil·la sobre els 7 metres, però en les zones seques i de sabana, els arbres poden arribar fins als 15 metres de mitjana provocat per la irregularitat extrema de les pluges. Això obligaria a buscar un subministrament permanent d’humitat que només es troba en les capes més profundes del subsòl. Just en aquesta circumstància es trobaria el nostre arbre plusmarquista.

L’Arbre del Pastor (Boscia albitrunca) és un arbre de la família de les tàperes que viu a les zones àrides de Sud-àfrica i que no destaca per la seva excessiva altura, ja que amb prou feines arriba als 10 m d’alçada. No obstant això, el fet de viure en un clima sec, l’obliga a aprofundir les seves arrels en el subsòl a la recerca de la humitat necessària, documentant-se en 1974 una Boscia que en el desert del Kalahari havia portat les seves arrels fins als 68 metres de profunditat. Que us sembla poc? Si l’arbre hagués crescut al cap de la estàtua de Colom de Barcelona, les seves arrels, no només baixarien tot el llarg del monument, sinó que encara estarien clavades 3 pisos per sota de la seva base. Déu n’hi do.

Les raons de semblant creixement no estan clares però, al costat de la sequera en superfície d’una zona tan àrida com el Kalahari -que empenyeria a l’arbre a cercar en profunditat el que no trobava en superfície- s’apuntaria a un nivell freàtic en descens que fes de “llebre” a les arrels més profundes, arribant fins al nivell dels 68 metres. Marca que gairebé doblaria la profunditat de les arrels del mític Arbre del Teneré (veure L’Arbre del Teneré, 400 km de solitud).

El fet de ser els éssers vius que més alt arriben (veure Hyperion, l’ésser viu més alt del planeta) i els que més penetren la seva superfície, tradicionalment ha fet dels arbres un venerat tòtem vivent. En una època, l’actual, en què els veiem com molèsties o simples proveïdors de palets i prestatgeries, val la pena recuperar el sentit respecte que els tenien els antics i recordar que la nostra civilització, sense els arbres, no hauria estat possible.

Ells, al contrari, no ens necessiten per a res.
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×