Autor Articles i estudis
17 gener 2019 a 18:00

El malintencionat rumor que va convertir a Juli Cèsar en “reina de Bitinia”

0 Flares 0 Flares ×
Juli Cèsar//foto: https://www.ngenespanol.com/

Juli Cèsar//foto: https://www.ngenespanol.com/

Que el nivell de la política actual s’assembla més a una baralla en una piscina de fang que a una honorable confrontació d’opinions, simplement amb veure una estona d’una sessió del Congrés o d’un ple d’un ajuntament ho tindrà més que confirmat. Desqualificacions gratuïtes, mentides contínues, llenguatge groller, petulàncies i altiveses vergonyoses… han transformat qualsevol reunió parlamentària en poc menys que una grollera tertúlia a crits entre borratxos que si alguna cosa desperten és el cansament i la vergonya aliena de qui hi pugui estar interessat. Potser poguéssim pensar que això és una cosa nova, fruit de la manca de polítics de qualitat i les xarxes socials, però la veritat és que durant l’Imperi Romà, ja era habitual aquest tipus de “tudo vale” contra l’adversari polític. I un dels principals afectats va ser el mateix Juli Cèsar, al qual els seus rivals van atribuir una relació homosexual simplement per afeblir-lo políticament.

Si alguna cosa es pot dir del famosíssim Juli Cèsar és que era un autèntic personatge que, des de jove, ja marcava maneres de que no anava a ser algú que passés de puntetes per les pàgines de la Història (veure Un segrest, uns pirates i la infinita arrogància de Juli Cèsar). Així les coses, l’any 80 aC, amb tan sols 20 anys, ja era una preeminent figura del bàndol dels “populars” (progressistes), que tenien una dura pugna amb els “optimates” (conservadors) pel poder de Roma. No obstant això, la victòria del conservador Sul·la, davant el progressista Gai Mari en la Primera Guerra Civil de la República Romana, va fer que Cèsar -pertanyent al bàndol perdedor- es dirigís cap a l’actual Turquia, ja que sortir de Roma cames-ajudeu-me després de no acceptar el canvi de bàndol ofert pel vencedor Sul·la (s’havia de divorciar de la seva dona i Cèsar no va voler), era l’opció més sana per al seu estilitzat coll, sobretot per evitar els sicaris que li havia enviat .

En aquelles terres de la península d’Anatòlia (veure L’eterna flama de Yanartas), Roma es trobava donant suport al rei Nicomedes IV de Bitínia (pro-romà) davant del rei Mitrídates VI del Ponto (anti-romà), els quals es trobaven en plena sarabanda de pals pel control de la zona. En un d’aquests repartiments d’hòsties a l’engròs, els exèrcits romans al comandament de Marc Minuci Terms van assetjar la ciutat de Mitilene (a l’illa de Lesbos, costa turca de l’Egeu), sent enviat Juli Cèsar a la cort de Nicomedes IV per demanar-li una flota de vaixells amb la qual acabar amb els mitilens. La visita, segons sembla, va durar més del que s’esperava gràcies a l’amistat que va fer amb el rei, sent l’excusa perfecta perquè corregués el rumor que hi havia hagut un “affaire” sentimental entre Juli Cèsar i Nicomedes, en haver quedat enamorat per la bellesa del jove romà. El rumor va arribar a Roma, i els senadors opositors a Cèsar van veure l’oportunitat per posar-lo de volta i mitja a base d’escampar la mentida fins a la nàusea.

Els cronistes han explicat que Juli Cèsar havia enamorat al rei bitini i que aquest el va convidar a la seva càmera. Vestint de porpra i acompanyat per soldats, es llità amb Nicomedes al seu llit daurat, sent sodomitzat pel monarca. Tenint en compte que, si bé l’homosexualitat no estava prohibida, ser la part passiva estava molt mal vist, el fet que corregués el rumor que una figura tan amenaçadora per als optimates tingués relacions homosexuals i, per més inri, de caràcter passiu (era el que rebia, vaja) amb un mandatari bàrbar, era el súmmum de la calúmnia política i personal.

Al desprestigi que comportava tal falsedat -Cèsar ho va negar repetidament durant tota la seva vida- la mala bava dels seus contrincants va fer que el titllessin com a “reina de Bitinia”, “rival de la reina i planxa interior del llit real” o “el marit perfecte de tota dona i l’esposa de tot home”… entre tot tipus de enraonies que corrien com la pólvora entre la gent (veure El rei d’Espanya anomenat Paquita). Sigui com sigui, l’estratagema no els va sortir molt bé als seus “amics”, tenint en compte que les guerres contra Mitrídates lluny de ser un pou per a la reputació de Juli Cèsar, van servir per alçar-lo com el magnífic estratega i militar que es va mostrar posteriorment a les Gàl·lies. No en va el setge de Mitilene va servir perquè fos condecorat amb la Corona Cívica, el més alt reconeixement del valor en temps de guerra ofert per la República Romana.

En definitiva que Juli Cèsar, lluny de veure’s afectat per les malvolences envejoses dels seus opositors, va acabar pujant com l’escuma tal com temien els seus “estimats” optimates. L’extraordinària intel·ligència política i militar, la seva ambició sense límits i la dissoluta vida heterosexual de la qual va fer gala durant tota la seva vida, van tancar les boques de tots aquells que havien pretès enfonsar de la manera més rastrera i covard la prometedora carrera d’un dels personatges més importants i transcendents de la Història de la Humanitat.

La grisa mediocritat, per sort, no podrà mai apagar la brillantor de les grans ànimes.

Ireneu Castillo
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×