Autor Articles i estudis
21 febrer 2019 a 18:00

Pickles, el gos que va salvar una Copa del Món de futbol

0 Flares 0 Flares ×
Pickles Copa Mon futbol // Foto: http://www.bbc.com

Pickles Copa Mon futbol // Foto: http://www.bbc.com

El 1966 tothom mirava a Anglaterra. Les terres britàniques havien estat escollides com la seu del Mundial de Futbol d’aquell any i, després de la victòria del Brasil dels dos mundials anteriors, l’expectació era màxima. Aprofitant la tirada d’aquest esdeveniment, les autoritats van organitzar una exposició de segells poc habituals en la Westminster Center Hall, amb la particularitat que, entre les peces exposades, es presentava el trofeu Jules Rimet, la copa d’1’8 kg d’or massís amb la que es premiava als guanyadors. No obstant això, un diumenge a la tarda, tan preuada copa va desaparèixer de la seva urna, tot i la vigilància. Un mundial sense copa! No es preocupin, aquí estava Pickles per salvar el món.

La tarda del diumenge 20 de març, la copa Jules Rimet havia desaparegut per a alegria i xerinola del comitè organitzador i de les pròpies autoritats. Aprofitant un descuit dels seus vigilants i que en el pis inferior s’estava oficiant una missa metodista, algú va sostreure el preciós trofeu. No obstant això, el lladre només es va centrar en la copa, la qual estava valorada en unes 3.000 lliures de 1966 (uns 100.000 euros d’avui dia) ignorant completament els segells, alguns dels quals valien més de 3 milions de lliures. A tres mesos vista de l’esdeveniment esportiu més important del món, s’havien quedat sense copa i la notícia va córrer com la pólvora per tot l’orbe.

Scotland Yard es va posar en marxa de cara a resoldre l’assumpte i la FIFA va començar a fer contactes per, arribat el cas, fer una rèplica amb la qual guardonar al campió del món. Es va començar a interrogar els vigilants i a diversos treballadors de manteniment de l’edifici a la recerca d’algun sospitós, però més que aclarir les coses, la van complicar. Cadascun explicava una història diferent i els testimonis assenyalaven la presència de diverses persones estranyes, les descripcions de les quals no coincidien entre elles. Estaven totalment perduts.

Dilluns 21, Joe Mears, el president de la Federació Anglesa de Futbol, va rebre una trucada en què un desconegut li deia que rebria l’endemà un paquet a les instal·lacions del Chelsea, club del qual era president. Mears va rebre finalment a casa el paquet, contenint el folre del trofeu i una nota en què reclamava 15.000 lliures en bitllets d’1 i 5 lliures, i que si ho feien rebrien aquell mateix divendres l’estatueta. A la poca estona de rebre el paquet, Mears va rebre una nova trucada d’un tal “Jackson” que rectificava, i que en comptes de bitllets d’1 i 5, que fossin de 5 i 10 -es coneix que veien poc manejable tant de bitllet petit- , instant-lo a esperar una nova trucada.

Mears, va avisar la policia i aquesta va decidir que farien un lliurament fals, amb una petita quantitat de bitllets veritables i la resta en retalls de diari, per d’aquesta manera, caçar el lladre. Joe Mears, estava malalt del cor i, del disgust, li va donar un atac d’asma, la qual cosa va fer que a la següent trucada l’interlocutor fos la seva dona. La seva dona va passar el telèfon a un policia en el paper d’assistent de Mears, tenint en compte la impossibilitat que el propi Mears portés la negociació. A contracor van aconseguir finalment concretar el lliurament amb el suposat lladre.

En el moment del lliurament, el tal Jackson no disposava del trofeu i després d’una rocambolesca acció de captura que incloïa una persecució a peu pels carrers de Londres -Jackson es va adonar que era una trampa-, va ser detingut i reconegut com un lladregot d’estar per casa anomenat Edward Betchley. Va negar que fos ell el lladre i va dir que havia actuat com a intermediari d’un altre personatge que li havia pagat 500 lliures per això. Malgrat tot l’enrenou, seguien sense el trofeu.

El 27 de març de 1966, David Corbett, un conductor de barcasses del Tàmesi , i el seu gos Pickles, un mestís de collie, es dirigien a la cabina de davant de casa a fer una trucada. En aquest moment, Pickles, va donar curs al seu instint caní i va olorar insistentment un paquet que es trobava ocult entre els arbusts de la tanca de delimitació de la casa, la qual cosa va cridar l’atenció del seu amo. El paquet estava embolicat en paper de diari i lligat amb cordes i, quan David el va obrir, va descobrir que es tractava de la copa del món que havia estat robada una setmana enrere i que estava en boca de tothom. El trofeu havia estat, finalment, recuperat.

Pickles es va convertir en una celebritat a Anglaterra, protagonitzant fins i tot una pel·lícula. El seu amo va obtenir uns guanys de 6.000 lliures en concepte de recompenses i, igual que el seu gos, va acaparar les portades dels mitjans de comunicació després de la troballa. Anglaterra va acabar portant-se el Mundial de 1966 després de guanyar la final per 4 a 2 davant l’equip de l’Alemanya de l’Oest i, en agraïment, es va convidar Pickles a la recepció oficial a la qual s’havia convidat, com no, a David Corbett , el seu amo.

Al final es va donar per tancat l’assumpte del robatori sense saber-se qui havia estat el lladre, si bé el detingut va ser empresonat i condemnat a dos anys de presó. Desgraciadament, Joe Mears va morir d’un atac de cor dues setmanes abans de celebrar-se el Mundial, com a conseqüència de l’estrès que havia patit durant el robatori. No obstant això, tot aquest enrenou no va ser obstacle perquè Pickles, l’inesperat heroi d’aquesta història, celebrés la Copa del Món de Futbol obtinguda per Anglaterra llepant el plat del seu amo en aquella recepció.

Li sembla poc? Doncs Pickles bé que movia la seva cua!

Ireneu Castillo
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×