Articles i estudis

La tribu dels Tasaday, el frau paleolític que va enlluernar el món

La Tribu dels Tasaday //Foto: https://www.guioteca.com

La Tribu dels Tasaday //Foto: https://www.guioteca.com

Quan es produeix un descobriment científic remarcable, moltes vegades sorprèn el veure com la mateixa comunitat d’investigadors posa en dubte aquest descobriment intentant rebatre les proves que es presenten. Des d’un punt de vista extern, pot semblar que aquestes objeccions tenen la finalitat de mantenir l’estatus quo dels científics del moment (i alguna vegada sí que pot ser que ho sigui), però la veritat és que, en aquest món de la investigació, en què l’èxit i el renom van de la mà de substancioses subvencions, si no fos per aquesta immisericorde crítica a mata-degolla, els científics descobririen la pedra filosofal tres vegades al dia (veure El vergonyós frau de l’home de Piltdown). O dit d’una altra manera, que davant la fama, la sinceritat és un nimi detall… i si puc ficar-la fins a la bola, no ens anirem a fer els exquisits. I això mateix va ocórrer el 1971 quan el món científic es sacsejava amb la notícia que, a Filipines, una tribu que vivia encara en l’Edat de Pedra havia estat descoberta: la tribu dels Tasaday. L’únic inconvenient va ser que, amb el temps, es va veure que molt del Paleolític no és que fossin…

Al juliol de 1971, saltava a la palestra informativa la notícia que l’empresari filipí (i cràpula rematat) Manuel Elizalde Jr havia entrat en contacte amb una tribu primitiva que vivia aïllada del món en un dels confins més perduts de l’espessa selva tropical de l’illa de Mindanao. Elizalde, antropòleg aficionat i descendent d’una rica família d’origen navarresa que havia fet fortuna a les Filipines quan encara era colònia espanyola (veure Rizal o com un pacifista va fer perdre les Filipines a Espanya), va explicar que aquella tribu -a la qual es va anomenar Tasaday-, havien desenvolupat la seva cultura totalment al marge de la civilització. Eren l’últim vestigi que quedava de l’Edat de Pedra i, amb les proves que aportava, no era per menys.

La tribu, consistent en uns 25 individus de diverses edats, vivien tranquil·lament en una zona de coves del que la selva els donava. No coneixien el ferro, utilitzaven eines de pedra, vestien amb roba feta de fulles, no coneixien l’agricultura i avorrien la violència, fins al punt que la seva llengua no tenia una paraula que signifiqués “guerra”. Una autèntica bombolla d’innocència humana descoberta gràcies als contactes d’un caçador local, donant avís del seu descobriment a Manuel Elizalde.

Elizalde que, des de 1968 era conseller del dictador Ferdinand Marcos per a assumptes indígenes, havia creat la fundació Panamin, una ONG privada però subvencionada per l’estat per salvaguardar les minories ètniques a les Filipines i, amb ella, es va dedicar a gestionar el llegat dels Tasaday . L’enrenou que es va formar va ser monumental a tot el món i aviat munts d’antropòlegs, a més de gent famosa, van demostrar el seu interès per visitar a aquells que havien viscut en aquella autèntica bombolla en el temps. Es van escriure llibres i fins i tot National Geographic els va dedicar la portada i un reportatge de 32 pàgines. Amb la tonteria, Elizalde va ser capaç de recollir 35 milions de dòlars per als tasaday. Digueu-li ximple.

Per evitar excessos amb els possibles visitants, setmanes més tard es va bloquejar amb guardes l’accés als indígenes i l’abril de 1972, Marcos va ordenar una zona d’exclusió de 182 km2 al voltant de les seves coves. Tan sols Elizalde i un selecte grup d’11 antropòlegs haurien oportunitat de visitar-los. El 1976, la instauració de la Llei Marcial a tot el país per part de Marcos va tallar d’arrel qualsevol possible estudi. No obstant això, la comunitat científica internacional tenia la mosca al nas des de feia temps, ja que hi havia coses que no quadraven (vivien a tan sols 3 hores del poble més proper, per exemple) i corrien veus crítiques amb el règim que acusaven Marcos i Elizalde d’utilitzar als cavernícoles en el seu propi benefici. La polèmica entre els que creien que eren falsos i els que eren veritables quedava servida.

El 1986, el règim dictatorial de Marcos es va enfonsar, fugint a Hawaii cames ajudeu-me, deixant a les Filipines sumides en el caos. Enmig d’aquest caos, el periodista suís Oswald Iten va veure l’oportunitat de visitar pel seu compte als tasaday i veure què era el que havia de veritat o de mentida en ells. Es va quedar de pasta de moniato.

Segons el seu testimoni, quan va arribar a la zona de les coves, allà no hi havia ningú. Els tasaday havien deixat les coves i vivien en unes barraques a l’altra banda de la muntanya, però no només vivien en barraques, sinó que es dedicaven a l’agricultura i vestien amb robes normals a l’estil tradicional. Dels homes prehistòrics no quedava res i, quan els va preguntar el perquè d’allò, li van dir que havien estat pressionats per Elizalde perquè actuessin com a homes de les cavernes a canvi de protecció i per aconseguir diners. No en va, Elizalde, davant del caos polític, va sortir del país el 1983 amb no menys d’1 milió de dòlars procedent de Panamin.

Segons sembla, Marcos (mort el 1989) i Elizalde (mort en 1997 en estranyes circumstàncies) haurien orquestrat el paperot mediàtic dels tasaday amb finalitats publicitàries del règim davant la seva població (tenir al país uns “exemplars” únics al món de filipins primigenis reforçava l’orgull patri) i davant del món, atès que en aquell moment Marcos reclamava els seus drets sobre l’estat malai de Sabah. La situació va estar sota control fins l’enfonsament del tirà, quan es va destapar el pastís. Tot havia estat una estratagema… o no.

Tot i que la situació havia estat un muntatge, la realitat és que els Tasaday existien de veritat. Si bé no eren els “unicorns roses” de l’antropologia moderna en forma d’homes primitius que encara vivien en grutes, sí que eren una tribu pràcticament aïllada enmig de la selva filipina que utilitzaven les grutes amb certa assiduïtat. Segons estudis lingüístics, els tasaday estaven relacionats amb grups relativament pròxims, dels quals s’haurien separat a mitjan segle XIX com a forma d’escapament davant d’una epidèmia, i s’haurien mantingut durant generacions amb un mínim de contacte amb l’exterior. No eren familiars d’en “Pedro Picapedra”, però encara guardaven elements culturals extraordinaris.

En definitiva, que, en l’actualitat, els tasaday són més d’un centenar, van en moto, tenen teles, vesteixen normalment i cultiven les seves collites. Res diferent d’altres grups humans. No obstant, la publicitat a nivell mundial que van rebre -i que, segons les seves pròpies declaracions, els va fer més mal que bé (el tranquils que estaven ells amb les seves plantetes)- va servir per posar en primer pla la polèmica dels grups indígenes que, en les zones més remotes del planeta viuen la seva vida al marge dels iPhone i el Mundial de futbol (veure El sisè sentit dels caníbals amb cara de gos). Tenim dret a pertorbar el seu entorn? Viuen endarrerits i hem de ajudar-los? Hem de tenir-los en reserves com si fossin animals? Tot un seguit de preguntes sense resposta clara sobre unes societats en extinció que, mentre deliberem si són llebrers o conillers, simplement estem perdent a marxes forçades.

I és que, quan tinguem les respostes, ja no hi haurà món que salvar.

Malauradament.
@ireneuc


Tots els articles i estudis

La Tribu dels Tasaday //Foto:  https://www.guioteca.com

La tribu dels Tasaday, el frau paleolític que va enlluernar el món

Articles i estudis 20 setembre 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Manel Sanroma Fundacio Punt Cat// Fotos: Pol Alfageme Clack

Manel Sanromà, director de la Fundació puntCAT

Articles i estudis 19 setembre 2018 a 18:00 0 comentaris

L’entrevista d’AMIC

Llegir més ›
juan juncosa//Foto: amic

Sentir-se bé

Articles i estudis 18 setembre 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Prevenir estries// Foto: Bellezaactiva.com

Com prevenir i tractar les estries: guanyem la batalla juntes

Articles i estudis 15 setembre 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Caffa Pesta// Foto: https://es.quizzclub.com

Caffa, les catapultes que van bombardejar la pesta a Europa

Articles i estudis 13 setembre 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
juan juncosa AMIC//Foto Juan Juncosa

Música

Articles i estudis 11 setembre 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Mneuronic// imatge: upf

Mneuronic, aporta avenços per a les neurotecnologies de millora de capacitats cognitives i motores

Articles i estudis 9 setembre 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Cuidar peus// Foto: bellezaactiva amic

Com hem de cuidar els peus després de l’estiu? T’ho expliquem!

Articles i estudis 8 setembre 2018 a 12:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
Tren Barcelona Mataro //Foto: http://www.railwaymania.com

Mataró i el tren que utilitzava greix de nadons segrestats

Articles i estudis 6 setembre 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›
juan juncosa//Foto: amic

Feliç aniversari

Articles i estudis 4 setembre 2018 a 18:00 0 comentaris

Articles i estudis

Llegir més ›

Més articles i estudis