Autor Societat
25 Febrer 2015 a 14:00

Homenatge als qui van lluitar per la democràcia

Debat sobre una època històrica amb ecos a l’actualitat: la transició analitzada a Ca n’Oliver

 

D'esquerra a dreta, Josep Lluís Negreira, Guillem Martínez, el moderador Toni Alvaro, Joan Palau-Loberdos, Angelina Puig i Jesús Bolinaga, ahir al museu de Ca n'Oliver // Foto: Judith Josa

D’esquerra a dreta, Josep Lluís Negreira, Guillem Martínez, el moderador Toni Alvaro, Joan Palau-Loberdos, Angelina Puig i Jesús Bolinaga, ahir al museu de Ca n’Oliver // Foto: Judith Josa

Explica Jordi Palau-Loberdos, director del Memorial Democràtic, que l’exposició Catalunya en transició, que es pot visitar fins el 9 de maç al Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver, és una “excusa, un simple receptacle” per rendir homenatge als milers de persones anònimes que van lluitar per la democràcia. I això és el que va passar ahir,  en la taula rodona Com viure la transició a Cerdanyola, en què les experiències de Saturnino Bernal o Rosa Vilaró, sindicalistes de la fàbrica d’Aiscondel, d’Angelina Puig, com a mare i dona que pren consciència social en moviments feministes tot i no poder obrir compte bancari o treure’s el carnet de conduir sense permís patern, o de l’activista cultural, Jesús Bolinaga, que va superar les dificultats d’accedir a la cultura i a la informació col·laborant en el combatiu full parroquial Revista de Sardanyola, van emocionar.  Es va recordar a més la figura de Mossèn Josep Rosell, que va cedir espai per a reunions clandestines, i el paper de la Revista de Sardanyola — dirigida per Angel Bringué—, com agitadora de consciències. Tertulians i testimonis van evocar una ciutat en construcció,  que canviava de fisonomia per l’arribada d’immigrants — protagonistes de gran part de contestació social a les fàbriques—, de barris sencers construïts amb preses, cars i amb un urbanisme precari, de fangars i sense equipaments bàsics com ambulatoris —una de les protestes veïnals, cabdals a Cerdanyola— o cap institut. Més enllà de les vivències, el debat va voler analitzar els resultats de la transició i les seves repercussions en el moment polític actual. “Hem tornat a la casella de sortida?” es va preguntar un dels assistents. La resposta va quedar però, a l’aire.

 

Els focus del debat

 L’historiador Josep Lluís Negreira va relatar com en el procés de redacció del seu llibre  Cerdanyola: el camí cap a la democràcia i a mesura que entrevistava a testimonis, va canviar la seva visió de la transició: des del relat oficial que exportava el període històric com a model a seguir al desencís i a qüestionar-se els seus resultats fins a considera-ho ahir “un engany”. Igualment crítica va ser la intervenció del periodista de El País, Guillem Martínez, que va viure l’adolescència  i la transició a Cerdanyola. Autor del llibre  La CT o Cultura de la transició, Martínez va explicar claus per entendre la desmobilització ciutadana, el pas de la cultura subversiva a la subvencionada i la descapitalització de les esquerres. Ni Angelina Puig ni Jesús Bolinaga, testimonis i lluitadors de l’època, van volen entrar a la crítica de l’època.  No va haver conclusió clara en el primer debat sobre la transició — més enllà d’homenatjar als cerdanyolencs anònims que des de diferents àmbits van lluitar per la llibertat i als qui van perdre la vida un 24 de febrer, dia del debat,  en conflictes laborals i polítics d’arreu de l’Estat—, però sí coincidència en que calia revisar el període des de la perspectiva històrica i des de posicions diferents.

El col·loqui va congregar tres generacions de cerdanyolencs, si més no, tres experiències sobre la transició: a aquells que van lluitar en fàbriques, moviments veïnals, feministes, culturals o polítics pel canvi; als qui els va agafar en plena adolescència — records d’institut i com el despertar a la vida social els va salvar de caure en l’heroïna, que feia estralls en barris com Les Fontetes—, i a qui en aquells anys eren nens, (en el debat no van prendre pràcticament la paraula) i ara, per ells la transició o bé és matèria d’estudi o bé una època els resultats dels quals s’han de combatre.

El debat sobre aquest període històric amb ecos en l’actualitat política i social continuarà al museu ibèric de Ca n’Oliver, amb una segona taula rodona, el dia 5 de març (18.30h), centrada en l’aportació de les dones i el moviment feminista.

L’exposició es pot visitar fins el 8 de març a la sala temporal de Ca n’Oliver (València, 19); es fan visites guiades tots els dijous i dissabtes, a les 18.30 h.

Judith Josa

Switch to mobile version