Autor Cinema, teatre i televisió
28 Abril 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Transformers

Robots extraterrestres que habiten a la Terra

Transformers

Transformers

CIÈNCIA FICCIÓ. Estrenada: 2007. Dirigida per: Michael Bay. Repartiment: Shia LaBeouf, Megan Fox, Jon Voight, Jon Turturro, Josh Duhamel. Duració: 144min

La indústria del cinema des dels seus inicis que ha intentat plasmar els éssers que viuen a altres planetes i sempre se’ls hi ha donat formes humanes però amb colors i proporcions diferents. Michael Bay porta a la pantalla uns extraterrestres fora del normal: robots que conviuen entre els humans en forma de vehicles, els anomenats Transformers.

Michael Bay aposta per una superproducció que decau per moments a causa de les actuacions dels protagonistes les quals manquen d’expressió. Però les fredes actuacions contrasten,  amb els colors càlids que predominen a la posada d’escena de Bay, els quals creen un ambient acollidor on la pèssima interpretació passa desapercebuda. Però cal dir que la trama tampoc dóna de si com per crear un film més enllà del pur entreteniment. Tot i coixejar en aspectes com l’argument, el film guanya interès gràcies al virtuosisme que caracteritza les realitzacions de Bay que està realment present amb el gran desplegament d’efectes especials. Ara bé, certes escenes d’acció són complementades per moments còmics que col·laboren a que aquestes no es facin feixugues.

La realització del film no només recau en els efectes especials sinó també en la destresa en que Bay combina plans molt oberts per mostrar l’acció tal qual es mostra,  juntament amb plans curts per ajudar a centrar la mirada on realment recau la importància de l’escena. A la vegada el director aprofita la càmera que té a les mans per experimentar i innovar amb diferents plans, que desemboquen en un fracàs contrari a la narració, que provoca desconnectar del film.

Michael Bay, conegut per grans films com Armageddon i Pearl Harbor, sembla deixar totalment de costat la narració dramàtica basada en la construcció d’un argument sòlid i la posada en escena en relació a les necessitats de la trama, per optar per una narració plena d’incongruències on el que realment importa és, simplement les imatges  i la demostració de virtuosisme.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version