Autor Cultura
9 Juliol 2015 a 14:00

El mestre que va prometre veure el mar

La cançó de Ramon Sauló inspirada en una història truncada pel feixisme

El cantautor Ramon Sauló, amb el disc a la mà, ahir, al carrer de Sant Ramon

El cantautor Ramon Sauló, amb el disc a la mà, ahir, al carrer de Sant Ramon // Foto: Judit Josa

El cantautor Ramon Sauló parla de Bañuelos de Bureba, un petit poble de la província de Burgos, com si en conegués tots els seus contorns. Aquest estiu hi cantarà per la Festa Major. No és un concert més, ni el primer cop que visita el poble. El petit municipi de Burgos on el primer dia de la revolta feixista de 1936 va ser torturat, assassinat i enterrat en una fossa comuna el mestre de la República Antonio Benaiges forma part del recorregut vital de Sauló des de fa poc més d’un any.

Turó Solidari va presentar al 2014 a l’Ateneu el llibre de Francesc Escribano i Sergi Bernal, Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. “Aquella mateixa nit me’l vaig empassar tot. En la història hi havia una cançó, molts caps desconnectats”, explica el cantautor.

La cançó, …i el mar esperant… va enregistrar-se el passat mes de juny a l’estudi de gravació de Cerdanyola Motor music records. Dimecres de la setmana vinent, s’escoltarà per primer cop en un acte de Memorial Democràtic, a Barcelona, i a l’agost, Sauló la interpretarà per la Festa Major de Bañuelos de Bureba.

És aquest “un homenatge a Antonio Benaiges i tants d’altres mestres com ell, víctimes del feixisme”, es llegeix en el text de la caràtula del disc.

Del mestre, que procedia de Mont-Roig del Camp no se’n sabia res fins l’any 2010. Els seus familiars l’havien donat per desaparegut, i la por i el silenci va fer la resta. La història, plena de poesia, va emergir per “casualitat”, quan membres del Grup de Ciències Aranzadi dirigits per l’Associació de familiars de persones assassinades a les muntanyes de Pedraja (Burgos) van localitzar i exhumar fa cinc anys una fosa comuna.

Sergi Bernal, un fotògraf català, documentava l’exhumació. Algú li va dir que entre les 104 persones assassinades hi havia les restes del “mestre català” del seu poble, Bañuelos de Bureba. Bernal va començar una investigació que trauria a la llum “una història única, emotiva i poètica” i en la recuperació de la qual s’hi han anat sumant gent tant diversa com el mateix Sauló.

Benaiges havia estat un mestre modern, seguidor del sistema Freinet, precursor de l’ensenyança lliure i que motivava als seus alumnes a partir del ball i dels propis relats. L’any 1936, mesos abans de la insurrecció i del seu assassinat, els nens van escriure sobre el mar.

Les redaccions escolars no només van ser editades en el llibret “El mar, la visión de unos niños que no lo han visto nunca” —la autoimpressió de llibres era pràctica habitual de l’escola de Benaiges, narra Sauló— sinó que el mestre va prometre als seus alumnes que els portaria al mar.

D’aquí el títol del llibre que va impactar al cantautor cerdanyolenc i el títol de la seva cançó: …i el mar esperant (… lejos queda el mar, en la versió castellana). Benaiges, tot i que alertat del perill per companys seus, va quedar-se al poble, a Bañuelos de Brueba.

El mestre esperava la data de l’excursió, el dia que s’emportaria als seus alumnes a Tarragona a banyar-se al mar, com els havia promès. Faltava poc per la partida quan va ser torturat i assassinat.

El mar serà muy hondo, (…) yo no he visto nunca el mar, (…)el maestro nos dice que iremos a bañarnos (…) Yo digo que no voy a ir….” són fragments de les redaccions escolars, incorporades al disc.

L’homenatge de Sauló als mestres republicans recopila la cançó en versió catalana i castellana, fragments de la història narrats per l’actor Jaume Mimó i infants del cor infantil que acompanya a Sauló i que dirigeix la professora de música Conxi Gil-Inglada. Una llarga llista de músics com el violí Juan Aguiar Juanche, durant anys violinista de Serrat, o el mateix fotògraf Sergi Bernel han col·laborat de forma desinteressada en el projecte.

El compositor Manel Gil-Inglada n’ha fet els arranjaments i la direcció musical; i li ha donat un toc clàssic que l’allunya del registre pop, valora Sauló. El resultat és una cançó “trista”, si bé “esperançadora”.

Escoltar-la emociona, com la història recuperada “per casualitat” del mestre català. Benaiges ha inspirat un documental, un llibre, una cançó, ara el disc i en futur que sap què. Sauló ha començat a treballar amb nous temes.

Pel cantautor, “ha estat emocionant veure com anava ressorgint la figura de Benaiges, el tiet per la família, i com molta gent ens anàvem enganxant a la seva història

El disc Ramon Sauló a Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar ha estat editat per Picap i masteritzat per Mikel F. Krutzaga.

Switch to mobile version