Autor Cultura
18 juliol 2015 a 15:00

La nit sorpresa de Fantosfreak: “Sou estranys, som estranys”

83 Flares 83 Flares ×
Escoltar

El festival tanca la seva 16 a edició i proclama el palmarès entre estrenes

Espectacular exhibició de lluita lliure de Riot Wrestling, ahir al Parc del Turonet, en la clausura de Fantosfreak

Espectacular exhibició de lluita lliure de Riot Wrestling, ahir al Parc del Turonet, en la clausura de Fantosfreak // Foto: Judit Josa

Com si es tractes d’una col·lecció de matrioixques o nines russes, Fantosfreak va obsequiar el seu públic fidel amb una sorpresa darrera l’altra en la clausura ahir de la 16 edició del festival de curtmetratges fantàstics i freak. Era la nit dels premis, dels directors i de les “estrenes” i el parc del Turonet es va poblar de personatges tan peculiars com un combatent de lluita lliure perico.

Sou estranys, som estranys” va proclamar Alberto Marini, un dels convidats de Fantosfreak. El guionista i director de cinema va venir a la clausura perquè hi presentava el tràiler de Summer Camp i la mateixa nit va declarar-se enamorat de la singularitat del certamen.

El curt d’animació sobre les guerres Bendito Machine V, del mallorquí Jossie Malis   va proclamar-se vencedor del Fantosfreak, en una edició que també va premiar la poètica pel·lícula Caradecaballo del barceloní Marc Martínez i el film basc, ambientat a l’edat mitjana, El bosque negro de Paul Urkijo.

Els premis Garmanbozia al curtmetratge més freaki van recaure en La Silla, dirigida a Barcelona per Alberto Noriega i el del Públic a la sorprenent i irònica denuncia del drama de l’atur Casitas, del madrileny Javier Marco. Pel·lícules totes amb arguments estranys i que tanmateix no van ser el més peculiar de la nit.

Nostàlgia de la lluita lliure

Muntar un ring al costat de la pantalla de cine”, un públic “totalment heterogeni”, la projecció de creacions “d’espectadors aficionats” i barrejar pel·lícules fora de circuit amb habituals de festivals o la “cultura popular” i el suport institucional, no “és una cosa comuna”, va assegurar el guionista Alberto Marini abans de presentar el seu film debut com a director i que apadrina Jaume Balagueró (Rec).

Santiago Sangriento, Bad Boy, la Pulga o José Garbanza són els noms d’alguns dels lluitadors que ahir van desfilar per la cloenda del festival.

Espectacular la resposta del públic a l’espectacle de wrestling Riot Barcelona. Els cerdanyolenc van interactuar en l’exhibició amb els seus crits i aixecant i baixant el polze en funció de la provocació de cada un dels lluitadors.

El ring també va atreure públic: un veí de 82 anys assidu a la lluita lliure de Barcelona entre els anys 40 i 50 i que demana quedar en l’anonimat va veure ahir la instal·lació de lluita i es va apuntar al Fantosfreak per primer cop.

Això és un xarlotada”, diu divertit per l’espectacle mentre rememora les lluites al camp del Júpiter, al Price o a les Corts. “A Barcelona hi havia molta afició, va ser molt popular durant una dècada fins que va decaure”, explica, capaç encara de citar el nom d’herois de l’època com Heras.

Tres “estrenes mundials”

Mentrestant, en la darrera fila de les grades del Parc del Turonet, augmentava el neguit. Els sèniors que han participat en el rodatge d’El secret de la Torre Vermella, esperaven l’estrena del primer curt del taller de cinema per a majors de 58 anys. L’equip estava al complert i ahir devien omplir-se d’orgull pel seu bon treball.

La “gent gran podem”, havia proclamat en una entrevista Javier, un dels actors i que finalment va resultar ser el dolent-dolent de la pel·lícula boja.

Javier mostrava ahir la seva incredulitat pel poder de congregació “de gent de totes les condicions i edats” de Fantosfreak, festival que com Marini acabava de descobrir.

Durant la cloenda, van estrenar-se dues “estrenes mundials” més, paraules amb les va definir-les el director Rafa Dengrà: el teaser d’una web sèrie de Ripollet i la versió llarga de Mad Menox, la presentació del Fantosfreak2015 sense censura. Un altra de les delicadeses que va oferir la clausura va ser la projecció del videoclip cerdanyolenc Veneno, de Toro Rock i la sempre apreciada saga de l’unicorn Charlieee, amb permís de la versió més freaki de José Luís Carcí i de personatges com el Niño pedales, que ahir, de nou, van imposar-se.

Els directors Alberto Noriega i Marc Martínez, premi Garmanbozia i segon guardó van recollir els seus respectius reconeixements. “Estic atònit d’estar en un festival on el meu curt és el més normal de tots” va dir el jove director Marc Martínez i va afegir que això li donava esperança. Com havia ressaltat Marini, tots “tenim el costat menys convencional

Més freakis que a Tokio

En la que ja es coneix com l’edició més internacional de Fantosfreak, la meitat de les pel·lícules projectades durant la setmana del festival eren de factura estrangera, només un curt de Japó Himiko the goodslayer vs the daemon legion of azure dragons, de Hikaru Tsukuda i el nord americà The Peripheral, de JT Seaton van aconseguir-se fer-se un lloc en el palmarès amb mencions especials.  Una tercera menció va recaure en l’espanyola Tempo inverso, de Gregorio i Mikel Muro.

La projecció “d’imatges pertorbadores” es manté encara aquesta nit amb la projecció off festival a partir de les 22 h. al Museu d’Art de Cerdanyola de la pel·lícula Devil’s kiss (La perversa caricia de Satan) (89’) de Jordi Gigó, filmada al castell de Sant Marçal l’any 1976.

83 Flares Twitter 0 Facebook 83 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 83 Flares ×