Autor Cultura
13 juliol 2015 a 14:30

Rafa Dengrà, director de Fantosfreak: “Qualsevol any ho fem petar”

24 Flares 24 Flares ×
Escoltar

Bones expectatives en l’inici de les nits del festival de curts fantàstics i freaks

El cineasta i director de Fantosfreak, Rafa Dengrà amb Agapito. Creat com atrezzo per un curtmetratge, l'estima dels nanos ha convertit Agapito en un dels habitants del Casal de Joves de Cerdanyola

El cineasta i director de Fantosfreak, Rafa Dengrà amb Agapito. Creat com atrezzo per un curtmetratge, l’estima dels nanos ha convertit Agapito en un dels habitants del Casal de Joves de Cerdanyola // Foto: Judit Josa

Amb poc més d’una dècada i mitja de trajectòria a les seves espatlles, el Festival de curtmetratges fantàstics i freaks Fantosfreak inicia aquesta nit al Parc del Turonet la setmana de projeccions a l’aire lliure amb la perspectiva de superar-se en nombre d’espectadors i sobretot en difusió.

El director del certament, el cineasta Rafa Dengrà i alter ego de l’icona més freaky, el pallasso Totó Dowrosky (Cerdanyola, 1919), explica en aquesta entrevista com un festival de gènere aconsegueix arrossegar més d’un miler de persones cada nit abans de complir la seva majoria d’edat.

Què va ser primer la Cerdanyola Freak o el Fantosfreak?

Abans Cerdanyola, sempre. El festival és un reflex del que ja fèiem. Hem dit que volem que Cerdanyola sigui el centre mundial del freakisme i, de moment, ho estem aconseguint.

Que és ser freak?

El que surt de la norma, estrany però divertit. Personatges com… nosaltres mateixos. A vegades aconseguim fer guions seriosos, dins del gènere fantàstic, però la major part d’ocasions són freaks 100%.

I un exemple de la Cerdanyola freak?

MMM, un partit volia enganxar a les eleccions amb promeses com fer passar per Cerdanyola el París Dakar i construir un parc aquàtic. Són propostes superguais, brutals i força freak.

S’ha dit que la 16a edició és la més internacional?

Ho és segur per la procedència dels curtmetratges rebuts, dels 1.130 curts el 75% són de fora i un 50% dels 48 seleccionats. Projectem un curt de Japó super freak, Japó és el bressol del freakisme.

En tenim de tot arreu, de Singapur el més exòtic i de tot, molt cine d’animació i molta qualitat.

Cinc cèntims del que veurem durant la setmana

Curts de prestigi com The Stomach, que va guanyar en la darrera edició del Fantastic Fest, el festival de gènere més important dels Estats Units; o Ultravioleta, dirigit per Paco Plaza, cocreador de la saga de terror Rec.

Al costat de films molt independents, que potser s’han enregistrat en una sola tarda i amb un pressupost mínim. És el cas de CaradeCaballo, que, segons els seus autors barcelonins, s’ha produït amb només 20 euros i molta làbia, o de l’independent La Silla.

I aquesta nit? Quina sessió no ens hem de perdre?

Hem fet una selecció de curts molt compacta, la millor selecció a nivell general.

El jurat no ho tenim gens clar, perquè no hi ha cap curt que diguis guau. Són tots de molta qualitat i els blocs del concurs estan equilibrats, després va a gustos…

El festival s’obrirà aquesta nit (a partir de les 21.30 h concerts i a les 22.13 h les projeccions) amb ¿Y Ahora qué?. Els productors ens preguntaven si els hem seleccionat perquè estava fet per una associació de persones amb discapacitats.

Què va, l’hem triat perquè està molt bé, val la pena i en canvi, fins ara, només havia tingut recorregut en certàmens de caire social.

Alguna precaució?

Venir preparats i amb la ment molt oberta. Es veuran coses dins del gènere fantàstic, si bé molt diferents. Som heterogenis.

Des de fa un any, etiquetem els curts de contingut més… sensible amb cartells que avisen quan fan molta por o es passen de volta perquè cada cop venen més famílies amb nens petits. És el moment de tapar-los la cara o sortir a fer un volt.

Estan més que mai en boca de tothom. Acoquinat?

Es possible que aquest dilluns vingui Tv3, pel que batallem des de fa anys. Congregar més de 1.300 persones per projecció és una autèntica bogeria, tanmateix ens falta projecció a fora.

La gent que assisteix al Fantos, s’enamora, torna l’any següent; el problema és que encara és massa local. Qualsevol d’aquests dies, ho petem de forma bèstia.

Arribarà l’any que faltaran cadires i del boom… Deus recordar quan es feia aquí (al Casal de Joves) i erèm 50! I ara superem de lluny el miler, de bojos.

Us ho feu tot vosaltres, i si fa falta subtituleu els curts. Quin és el secret per què un festival d’un gènere que no deixa de ser minoritari atragui tant?

Una barreja de tot. Amb 16 anys hem trobat la fórmula perfecta.

Hem fet molts provatures amb la data: al maig, al desembre i al juliol. Juliol és perfecte, perquè el nucli dur del públic són la gent jove i pel juliol tenen vacances.

Que sigui a l’aire lliure i totalment gratuït el fa més popular.

A més els festivals de gènere solen ser seriosos. Dins del freak , en canvi, hi cap tot i sobretot molt d’humor.

És divertit i amb un punt gamberro, la gent s’ho passa bé i de nit l’airet corre. Si bé la base són els joves, és cert que hi ha gent gran i nens.

El 2014, adolescents del casal van presentar fora de concurs un curt i enguany en projecteu un de la gent gran.

Cada cop detectem més la demanda i la necessitat del públic de sentir-se part del festival, de participar-hi activament. Imagino que una sensació similar a la que sentíem nosaltres (els membres de l’associació homòloga al festival, cineastes i amb productora pròpia) els primers anys de Sitges. Si un dia poguéssim…

El curt rodat per gent gran es projecta divendres. El cinema no té edat.

Divendres és el dia que es mostren els curts guanyadors i la vostra presentació no censurada! Ho ha piulat la regidora de cultura Elvi Vila i diu que promet.

Ens agrada fer presentacions molt currades. Enguany, que no rodem un curt des del 2013 perquè preparem el nostre primer llargmetratge, se’ns ha anat molt l’olla. Una presentació de 8 minuts!

Per les xarxes vam fer una versió reduïda, d’uns dos minuts i sí divendres la presentem sencera: sobre la república independent de Cerdanyola-Ripollet i inspirada en les pel·lícules i personatges dels anys 80.

Que és un Unicorn per Rafa Dengrà?

El que Fantosfreak és al cinema, un unicorn és a un cavall. Si el festival estigues representat per un animal seria l’unicorn, icona del món màgic i alhora tant freak.

L’emblema de Fantosfreak és un pallasso. Que és un pallasso?

Com l’unicorn, són còmics i freaks ja de per si. Tant infantils i còmics que si el portes al terreny contrari, pot arribar a ser realment terrorífic.

I el director José Luís Garcí?

L’antítesi del nostre heroi, el pallasso Totó Dowrosky. En un món normal, el dolent seria Totó i el bo, Garcí, però al nostre món no.

Garcí representa el contrari del que nosaltres pensem que ha de ser el cinema: entreteniment, dinamisme, divertiment.

Portem des de la primera edició fent conyes amb Garcí, tantes que li hem agafat un carinyo especial. Més al personatge que al director!

Ens agradaria convidar-lo, potser no s’ho prendria bé. El que si és segur, és que a Cerdanyola és més conegut que a cap altre poble.

Preparin-se. Aquesta nit, a les 21.30 h al Parc del Turonet comencen els concerts del festival; i a partir de les 22.14 h les nits Fantosfreak més terrorífiques fins dijous. Divendres sessió especial de palmarès, amb sorpresa en viu i dissabte off festival al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC).

24 Flares Twitter 0 Facebook 24 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 24 Flares ×