Autor Societat
27 Octubre 2015 a 13:00

Cerdanyola dedicarà un carrer a Txiqui, antifeixista afusellat a Collserola

Ho va anunciar l’alcalde Escolà en el primer acte d’homenatge institucional

Primer acte d'homenatge institucional i ciutadà a Txiqui, dissabte al MAC

Primer acte d’homenatge institucional i ciutadà a Txiqui, dissabte al MAC // Foto: Judit Josa

Explica-ho. A tothom”. Conta Magda Onarich, advocada de l’activista basc Juan Paredes Manot, que ens les seves últimes hores abans de ser conduit davant de l’escamot d’afusellament, Txiqui, com és conegut l’activista, no parava de demanar-li que expliques la seva història.

Durant anys, un grup de ciutadans ha mantingut viva la memòria de Txiqui, que va ser afusellat a escassos metres del cementiri de Collserola, dins del terme de Cerdanyola, un 27 de setembre de fa 40 anys, en les últimes fuetades de la dictadura franquista; però no ha estat fins dissabte passat que la ciutat i el seu consistori ha pogut retre-li homenatge.

Primer acte institucional, el desgreuge de dissabte va voler-se dedicar al lluitador antifranquista, a la resta dels últims afusellats en les agonies del règim i a tothom que va lluitar contra el feixisme i la dictadura, va puntualitzar l’alcalde de Cerdanyola Carles Escolà.

Aquest acte de memòria “era imprescindible. Si oblidem la nostra memòria estem condemnats” va dir Escolà perquè, va continuar, la memòria “és la flama que inspira les lluites d’ara”.

L’alcalde va recollir en el seu parlament la petició del col·lectiu Mai Més de dedicar-li un nom del carrer a Jon Paredes Manot, que és com l’anomenaven els seus amics al País Basc i es va comprometre a impulsar el canvi de nomenclatura des del govern.

L’Ajuntament estudia també agermanar-se amb el poble de Sarautz, on Txiqui, extremeny d’origen, va viure i va construir la seva identitat.

Basc, català i castellà

Acte emotiu, va assistir-hi entre altres familiars i amics un germà de Txiqui, i poliglota (es va parlar en català, castellà i euskera), va comptar amb les intervencions dels periodistes Martin Garietano, excap de redacció del diari Egin, David Fernández, diputat sortint de la CUP, i de Martxelo Ortomendi, que havia estat director del diari d’Euskaldunon Egunkaria fins al seu tancament judicial; de l’advocada Magda Oranich i del diputat al Congres per ERC, Joan Tardà.

També va parlar l’exmilitant d’ETA, Iñaki Mújica Arregui, que va contextualitzar el moment polític en que va ser afusellat Txiqui i va explicar com es vivia el País Basc en dictadura. Crític ara amb la lluita armada, va advocar en la seva intervenció per les solucions polítiques als conflictes territorials. En aquest sentit, Ortomendi, va expressar “ enveja” pel poble català i el procés nacional actual .

L’homenatge va omplir com mai abans la sala d’actes del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC). A les acaballes, es va viure un moment de pell de gallina, quan públic i ponents van cantar amb els punys aixecats i de peu els himnes dels Segadors i Euzko Gudariak.

El cantautor Ramon Sauló, acompanyat a la guitarra pel compositor Manel Gil Anglada, va interpretar en euskera l’Euskal Herrian euskeraz i la cançó, de composició pròpia, I el mar esperant. Aquesta darrera peça està dedicada al mestre català Antoni Benaiges, assassinat també pels franquistes en esclatar la Guerra Civil.

L’acte de dissabte va ser també l’expressió contra un règim “que va aixecar-se i va acabar-se, matant”, i de denuncia de “l’anomalia”, en paraules de Tardà, d’una democràcia on no s’ha fet net. Responsables de la dictadura segueixen impunes, mentre que les víctimes, sense reconeixements, i vigents les sentències amb què van ser condemnades.

Switch to mobile version