Autor Cinema, teatre i televisió
10 Novembre 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: La Bruja (The Witch)

Terror al pur estil clàssic

La Bruja (The Witch)

La Bruja (The Witch)

TERROR. EE.UU. Estrenada: 2015. Dirigida per: Robert Eggers. Repartiment: Anya Taylor-Joy, Ralph Ineson, Kate Dickie, Harvey Scrimshaw, Lucas Dawson. Duració: 87 min.

Directament de Sundance i amb el premi de Millor Director sota el braç, La Bruja (The Witch) va inaugurar el quaranta-vuitè Festival de Sitges. El film prometia, avanç d’arribar a les sales del festival, una explosió d’emocions i sentiments confluint en una de sola: Terror. I així va ser, la seva estrena va aconseguir despertar aquella sensació que des feia temps no s’aconseguia en aquest gènere: por amb els components audiovisuals i no pas amb el diàleg.

Ambientada en la Nova Anglaterra de 1630, una família cristiana, després de ser desterrats, viuen prop d’un bosc. Segons llegendes el bosc està controlat per essers sobrenaturals, però la família no en fa cas fins que el fill recent nascut desapareix. En aquest moment tots els temors es manifesten juntament amb la desconfiança dins el cercle familiar. L’opera prima d’Eggers fa ús de la música i les imatges per expressar tensió. Quan la criatura del bosc s’emporta el recent nascut no s’observa la figura sencera d’aquesta, sinó només alguns detalls que combinats amb la música i la imaginació esdevenen el terror més terrorífic.

Una família entregada a la religió i a les Santes Escriptures són els personatges perfectes per plantejar la premissa del director: que el mal resideix en qualsevol cos. Quan els pares desconfien dels fills i al inrevés, s’observa que per molt bons que uns vulguin ser la maldat és a dins.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version