Autor Cinema, teatre i televisió
16 Febrer 2016 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Espartaco

Esclaus contra romans

Espartaco

Espartaco

ACCIÓ. EE.UU. Estrenada: 1960. Dirigida per: Stanley Kubrick. Repartiment: Kirk Douglas, Tony Curtis, Laurence Oliviar, Peter Ustinov. Duració: 196 min.

Quan parlem de Kubrick pensem en El resplendor o La naranja mecànica films que són reconeguts per l’histrionisme temàtic i dels propis actors; però pocs associen el pèplum Espartaco amb ell.

Com molts dels grans actors que tenen un estil propi abans de crear-lo han hagut de imitar els clàssics, aquest és el cas de Kubrick qui té una filmografia clarament dividida per una etapa més clàssica de Hollywood i una etapa més de cinema d’autor. Espartaco n’és el cas, un film d’estètica purament hollywoodiense que recorda a grans pèplums com Ben-Hur o Los 10 mandamientos.

El film tracta l’alliberació dels esclaus durant la època romana. Espartaco (protagonitzat per un camaleònic Kirk Douglas), al capdavant dels esclaus els guia cap a la llibertat però el seu camí es estroncat per Craso (Laurence Olivier), el qual no vol més que tenir Roma sota la seva dictadura.

Un heroi clàssic que acaba sent redimit per la crueltat del malvat shakespearià. Una lluita on la disputa central sembla anar enfocada a la llibertat dels esclaus però el que realment es disputen és l’amor de Varinia.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version