Autor Articles i estudis
12 Febrer 2016 a 14:00

Despeses deduïbles per autònoms en IRPF. Criteris de l’Agència Tributària.

Despeses deduïbles per autònoms en IRPF // Imatge Activa Consultoria

Despeses deduïbles per autònoms en IRPF // Imatge Activa Consultoria

Quins criteris té Hisenda davant de la deduïbilitat de les Despeses en Activitats Econòmiques en IRPF?I els Tribunals?

En el nostre dia a dia com assessors, són moltes les vegades que els nostres clients  autònoms que tenen una Activitat Econòmica ja sigui professional o empresarial, es preguntem quines despeses són deduïbles en la seva activitat.

Aquestes despeses són les que ens indica la llei de IRPF, de tot allò que es pot deduir com a despesa dintre de l’Activitat Econòmica. La teoria ens podria dur a pensar que tot allò que necessito per la meva activitat, ho puc deduir com a despesa, però la realitat moltes vegades quant ens trobem davant de comprovacions de l’Agència Tributària, a vegades es fa difícil justificar determinades despeses.

Les principals despeses amb les quals ens podem trobar discrepància amb l’Agència Tributària, són principalment:

  • Elements patrimonials, efecte parcial o no: Habitatge com a lloc de treball, vehicle..
  • Dietes, peatges, transport, tiquets d’aparcament…
  • Cursos, màsters, etc..

Com a criteri inicial per part d’Hisenda, en un principi totes aquelles despeses que han tingut lloc durant l’exercici de la activitat són deduïbles en el seu exercici corresponent, i que ha d’existir una correlació d’ingressos i despeses.

A partir de aquí en relació a la correlació d’ingressos i despeses, es té en compte l’import  que no sigui excessiu, que estigui dintre d’una normalitat, i que realment aquesta despesa sigui necessària per la obtenció dels ingressos.

Que vol dir “correlació d’ingressos i despeses” ?

En la Sentència del TS Sala 3ª  679/2009 del 8 de Novembre de 2012,  ens diu: “ De tal manera, que queda fora, per tant, l’exempció a la nota de “liberalitat” aquelles despeses que no discorrin en el si de les relacions públiques amb clients i proveïdors o amb el personal de la empresa en virtut dels usos i costums, el que remet, en última instància, a la necessitat de que qui pretén la deducció acrediti la finalitat específica de cadascun de tals desemborsaments, tant en el que es refereix a la naturalesa subjectiva de clients i proveïdors – o bé treballadors-  dels destinataris de la despesa, com en la part objectiva de la relació que dóna lloc a la seva realització.

La conclusió que podem extraure d’aquí, és que en cas de discrepància per poder deduir les despeses, ésel poder justificar cada despesa a quina activitat concreta dins de la nostra activitat habitual està lligada. S’ha de poder acreditar amb visites a clients i/o proveïdors, …

Com es pot evitar tot això? Realment no hi ha una fórmula màgica, però el que els assessors podem aconsellar, és portar una gestió administrativa el més exhaustiva possible, i de cada despesa poder especificar i documentar si és possible, el motiu, projecte, client, visita, a la qual pertany, d’aquesta manera, en una possible comprovació sempre podrem aportar aquesta documentació que a posteriori sempre és més difícil de recopilar.

És important saber que no tots el tribunals tenen la mateixa opinió perquè per exemple ens trobem amb sentencies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com pot ser la Sentència 855/2015 del 22 de Juliol del 2015 que estableix que: NO correspon al Subjecte passiu provar la correlació de les despeses amb els ingressos de l’activitat més enllà del que resulta la seva declaració-liquidació i comptabilització, pel que haurà de ser la inspecció que provi que, en contradicció amb tal comptabilitat, les despeses són alienes a l’activitat, i la incertesa probatòria en extrem ha de perjudicar per tant a l’Administració, no obstant lo qual, complerta per l’Administració la càrrega de la prova, ha de ser l’interessat qui “peche” amb la càrrega de desvirtuar la prova d’advers mitjançant la oportuna contra prova”

La conclusió que podem extraure és que hem de tenir registrat en la comptabilitat totes les factures que podem considerar deduïbles que formen part de la nostra activitat, des del criteri dels Tribunals Superiors, ja és més probable que es pugui considerar deduïble, com a primera premissa, després s’haurà de tenir en compte totes les obligacions que s’han de complir, en quant a imports raonables, justificants, conceptes de despeses, elements afectes total o parcial a l’activitat.

Activitats sense ingressos o ingressos insuficients:

Per part de l’administració, en ocasions en aplicació del  principi de correlació d’ingressos i despeses, en aquelles activitats que no tenen ingressos, consideren que les despeses no són deduïbles, segons aquesta correlació d’ingressos i despeses, perquè no s’han obtingut ingressos.

En canvi, en els tribunals, el criteri és diferent i la gran majoria de sentències van a favor del contribuent, sempre i quant es pugui demostrar que existeix una activitat econòmica, es consideraran despeses deduïbles, i que es compleixin la resta de requisits (comptabilització i documentació).

Maite Reina Cuadra

Assessora Fiscal en Activa Consultoria.

www.activaconsultoria.com

Switch to mobile version