Autor Articles i estudis
17 Febrer 2016 a 14:00

En memòria de Muriel Casals, entrevista de desembre 2013

L’entrevista d’AMIC

Muriel Casals ACPG- Joan Salicru

Muriel Casals ACPG- Joan Salicru

Muriel Casals (Avinyó, 1945) és una de les cares més conegudes del procés sobiranista junt amb una altra dona, Carme Forcadell, de l’Assemblea Nacional Catalana. És la carismàtica presidenta d’Òmnium Cultural, una entitat que ja va ser clau als anys seixanta del segle passat i que ara, en ple inici del segle XXI, ha estat una peça imprescindible pel reviscolament nacional que viu el país. Si el 2012 l’entitat tenia 30.000 socis, un any després la xifra ha pujat a 36.000. La marea sobiranista no baixa. Actualment acaba de llançar la campanya “Volem un país normal”, pensant ja més aviat en l’endemà de la independència.

Hem avançat en un any, a Catalunya, respecte el procés sobiranista?
Jo crec que amb un any hem caminat molt, hem caminat depressa. Ens sembla que la manifestació de l’11-S del 2012 i la Via Catalana del 2013 queden molt lluny. Quan veus lluny coses del passat recent vol dir que el temps ha estat ple d’esdeveniments. Jo crec que hem avançat amb la seguretat de què hi ha una majoria social molt clara que vol decidir el futur de Catalunya. Hem avançat també amb què els nostres electes i representants polítics siguin conscients de la importància de procés. I com que això no és fàcil, estem avançant amb dificultats, però avancem.

Veu possible que la consulta sobiranista s’arribi a portar a terme realment?
Jo sóc dels que tinc esperances, tot i que les probabilitats de què la consulta es pugui fer amb el seu aval és molt baixa, per tot el que veiem i fins i tot per la història de la política espanyola. Però no és zero. Per tant aquesta mínima possibilitat l’hem d’intentar jugar a favor nostre. De moment estem jugant des de les regles del joc; la política catalana vol jugar dins les regles del joc de la Constitució Espanyola.

Amb el procés estem fent emergir un bloc nacionalista espanyol a Catalunya, sens dubte. I per altra banda, que el catalanisme se’n vagi cap al sobiranisme també provoca perdre una part del catalanisme… què en pensa Òmnium, d’això?
Perdre una part del catalanisme fa patir i hem de treballar perquè no passi però que les postures es clarifiquin forma part de la dinàmica del procés. Penso que hem estat molt acostumats a funcionar molt amb eufemismes. A Òmnium ens preguntaven: “sou independentistes?”. I nosaltres dèiem: “som una entitat que treballa perquè el dia que hi hagi un referèndum, aquest referèndum es guanyi”. Ara no, ara ja diem que som independentistes. Ara és moment de clarificar-nos. Per tant és lògic que els que no ho són, o els que són nacionalistes espanyols, s’expressin d’una manera clara, com fins ara no ho havien hagut de fer.

Aquesta cohabitació entre moviments com Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana i els partits polítics, com està funcionant?
No hi ha interferències perquè cadascú ha de saber quin és el nostre paper. La gràcia és que seguim treballant amb la idea de què cadascú faci la seva feina. Jo he de ser molt conscient que la meva feina des d’Òmnium és ampliar aquesta majoria però un cop ampliada, qui li ha de donar forma després del pas per les urnes són els partits, no nosaltres. A Òmnium li toca empènyer i fins i tot més que això ampliar, eixamplar.

Què passarà si, tal com sembla, el govern espanyol prohibeix la consulta. Creu que arribaran a prendre mesures contra el govern català?
Hi ha uns experts que inspiren el procés, els experts del Consell per la Transició, que donen forma tècnica als passos que ha de fer el govern i que són els que van apuntant quines coses caldria fer. I de moment diuen: si no es pot fer una consulta dins la legalitat espanyola, es pot fer una consulta d’acord amb la llei de consultes catalana. I també diuen que després d’això hi ha l’últim recurs, que és convocar unes eleccions al Parlament de Catalunya i que els partits que hi participin hi vagin apuntant si estarien a favor o en contra de la independència.

Se us passa pel cap que puguin arribar a detenir el president de la Generalitat, com s’ha suggerit des d’alguns mitjans madrilenys?
Jo crec que nosaltres estem mantenint un seny i una calma exemplars, admirables. Penso, en canvi, que el comportament de les autoritats espanyoles no és tan exemplar. Hi ha hagut exabruptes, sí. I és clar que ens passa pel cap que tinguin al cap un comportament tan poc democràtic com posar a la presó el president de la Generalitat, però… algú s’imagina a 2013 en un país democràtic posar a la presó el president d’un país escollit a les urnes? Un president escollit per la majoria dels seus ciutadans? És un escàndol tan gros dins i fora del país que gairebé diria, en broma, que si fessin això… pràcticament ja hem guanyat. Si fessin això tindríem tot el suport de la comunitat internacional. No crec que ho facin, francament.

Switch to mobile version