Autor Articles i estudis
5 Juny 2016 a 16:00

La crisi econòmica accentua les diferències de gènere existents en els episodis de baixa laboral

equip cientific Cisal

El mercat laboral espanyol segueix ressentint-se després de la forta crisi econòmica que es va iniciar l’any 2008. A finals de 2015, la taxa d’atur a Espanya es mantenia en un 21,8%, percentatge que ascendia al 46,6% en el cas de la població menor de 25 anys (dades de l’Institut Nacional d’Estadística).

Les crisis econòmiques afecten de diverses maneres a la salut de les persones en general i de les que treballen en particular, vinculant, per exemple, períodes de recessió econòmica amb increments en les morts degudes a alcoholisme i suïcidi. El Centre d’investigació en Salut Laboral de la Universitat Pompeu Fabra (CiSAL) ha realitzat un estudi, publicat a la revista Social Science and Medicine, per determinar l’impacte que ha tingut la crisi econòmica global en la salut dels treballadors, centrant-se en la durada de les absències laborals causades per afectacions en principi no relacionades amb la feina. Les anomenades incapacitats per malaltia comuna.

Per dur a terme la investigació, l’equip científic liderat per Fernando G. Benavides, investigador principal al CiSAL, ha comparat les dades provinents de vuit mútues laborals que cobrien gairebé un milió de treballadors en total durant els anys 2006 i 2010. De manera general, els resultats de la investigació mostren un ascens en el nombre d’incapacitats per malaltia comuna: es va passar de 441.689 episodis en l’any 2006 fins als 541.419 el 2010. Aquest ascens va ser molt notable en el cas de les dones , on el nombre d’episodis d’absència laboral es va incrementar en més del 50%. No obstant això, la investigació demostra que la durada d’aquests episodis en dones va disminuir. “Moltes dones que es dedicaven a la cura de la llar i la família s’han pogut veure en la necessitat d’entrar en el mercat laboral, davant la falta d’ingressos en la família” comenten els autors. “En aquesta situació, és probable que les dones hagin preferit acceptar treballs de mitja jornada per així poder compaginar-los amb les tasques de la llar, de les que continuen assumint la total responsabilitat. És per això que segurament decideixen reduir la durada de les seves absències laborals, ja que si no ho fan, el seu sou es veu afectat“.

Els experts han vist que les malalties més comunes relacionades amb les absències laborals degudes a malalties no desenvolupades en el lloc de treball són les afectacions musculoesquelètiques, les respiratòries i les infeccioses. No obstant això, les afectacions que provoquen unes absències més llargues són els trastorns mentals. L’equip de Benavides destaca la presència d’un augment en el nombre de casos d’absències degudes a trastorns mentals en l’any 2010. Aquest increment s’ha doblat en el cas de les dones.

Aprofundint en les diferències de gènere

Les dades que proporciona aquest estudi treuen a la llum les diferències existents entre homes i dones en el mercat laboral, així com l’afectació que la crisi ha pogut provocar en un gènere o un altre. Per determinar l’impacte que tenen les diferències de gènere en la vida laboral dels treballadors, el CiSAL ha elaborat també un altre estudi centrat únicament en les baixes per afectacions musculoesquelètiques (lumbàlgia i ciàtica majoritàriament).

Aquest segon estudi, publicat a la revista Journal of Epidemiology and Community Health, es basa en més de 350.000 casos d’absència laboral per incapacitat deguda a afectacions musculoesquelètiques en principi no relacionades amb la feina i registrats a Catalunya entre els anys 2005 i 2008. Els resultats revelen que aquest tipus de baixes són més llargues en dones. No obstant això, en homes s’observa una tendència a allargar la baixa a mesura que augmenta l’edat, mentre que aquest patró no es dóna en dones: després d’un període inicial amb un augment en la durada de l’absència laboral, a partir dels 31 anys els episodis de les dones es fan més curts, fins a arribar als 45 anys. Els grups d’edats subsegüents recuperen la tendència a allargar la baixa, tot i que que segueix sent més curta que la de les dones menors de 41 anys. Aquest comportament s’ha observat sobretot en els casos de lumbàlgia, un dels trastorns més comuns i costosos de l’absència laboral en principi no relacionada amb la feina.

Segons Benavides, “és molt probable que la durada més llarga de les baixes en dones es degui a les desigualtats molt presents a l’hora de dividir el treball remunerat i el domèstic segons el gènere. Les dones són les que normalment assumeixen múltiples rols, cosa que els provoca una sobrecàrrega de treball que pot influir en la salut i, per tant, en la durada de la baixa“.

La relació entre les dones i una major durada de les absències laborals en principi no relacionades amb la feina, així com la influència del gènere a l’hora de dividir el treball, tant domèstic com el remunerat, són qüestions que requereixen d’una atenció especial per poder entendre el seu efecte i millorar la gestió de l’anomenat “absentisme” laboral. La importància d’aquest assumpte s’accentua en el clima actual d’inestabilitat econòmica, en què les condicions laborals pateixen canvis que poden afectar negativament la salut

Switch to mobile version