Autor Societat
26 Agost 2016 a 18:00

Les Administracions catalanes es mobilitzen a favor de les persones refugiades

Lamenten la inoperància i la deslleialtat de l’Estat espanyol envers a elles

Generalitat refugiats

L’acollida de les persones refugiades és una competència exclusiva de l’Estat, malgrat que la Generalitat, emparant-se en l’article 138 de l’EAC que li reconeix competències d’acollida i d’integració de persones estrangeres, ha volgut intervenir activament des del primer moment en l’acollida i la integració de les persones refugiades a Catalunya.
Des d’aquesta perspectiva, amb l’acord de Govern del 22 de setembre del 2015 es va crear el Comitè per l’Acollida de les Persones Refugiades a Catalunya, un òrgan transversal i de coordinació integrat per les entitats socials, l’administració local i la Generalitat.
Amb la decisió dels ministres de Justícia i Interior de la UE per reubicar 160.000 demandants d’asil en un període de dos anys els Estats membres rebran 6.000€ l’any per persona acollida i a la qual s’acompanyarà durant 24 mesos. L’Estat espanyol haurà d’assumir 17.000 persones refugiades, pel flux migratori que pot suposar aquesta reubicació, a Catalunya en podrien arribar 5.000 en dos anys.
Així doncs, davant d’aquesta crisi humanitària, la Generalitat, juntament amb les administracions locals catalanes, mostra la predisposició a contribuir al reassentament i la reubicació a Catalunya de persones refugiades. La Generalitat, des del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades vol, entre moltes d’altres accions, promoure accions d’informació i sensibilització de la ciutadania; participar activament en el procés, donant suport a les tres entitats encarregades de gestionar en el conjunt de l’Estat l’acollida (Creu Roja, ACCEM i CCAR); col·laborar amb els ajuntaments per reforçar els serveis i tractar adequadament els problemes de convivència; realitzar les accions necessàries i posar els mitjans adequats per tal de contribuir en el seu territori i de manera solidària a l’efectiva reubicació de les persones sol·licitants d’asil o refugi a l’Estat espanyol. És per això que s’ha fet una crida a accedir als fons europeus d’asil i immigració per gestionar des de Catalunya l’acollida de les persones refugiades, davant les mancances del sistema estatal de protecció internacional.
En aquest sentit, des del Govern de Catalunya també es lamenta la inoperància i la deslleialtat de l’Estat envers la resta d’administracions, ja que impedeix l’accés a la informació i a qualsevol mena de previsió emparant-se en les seves competències exclusives; cada pas comporta una tramitació burocràtica excessivament lenta, per centralitzada, on la presa de decisions està lluny del procés d’acollida-integració real; el sistema deixa de banda la capacitat d’afavorir la integració que tenen els serveis públics de la Generalitat i els ajuntaments; i el sistema no fomenta la cooperació entre les entitats i entre aquestes i les administracions no estatals.
Procés d’acolliment de les persones refugiades
El programa que s’aplica a les persones refugiades comença amb una fase d’acollida d’entre 6 mesos i 9 mesos (depenent de si són només adults o bé una família amb nens), en la qual han de residir en pisos de les entitats. Passats els primers 6 o 9 mesos, comença un segon període d’igual durada anomenat “Integració”, durant el qual la persona refugiada ha de llogar un pis a nom seu, tot i que rep recursos per fer-ho. Després comença un tercer període anomenat “Autonomia”, on el sistema d’ajudes és diferent per a cada cas i, per tant, ha de fer peticions individuals per a cada cas i tipus d’ajuts.
Per tal de portar a terme aquest procés d’acollida, la Generalitat, sempre amb la col·laboració de les administracions locals i de les entitats, està proposant a les entitats i als ajuntaments que redactin conjuntament un protocol d’actuacions clar que cobreixi totes les situacions. També està mobilitzant recursos públics habitacionals per donar suport a la primera fase d’acollida, que es realitzarà en tres centres: Casa Bloc de Barcelona (propietat de la Generalitat), que compta amb 25 pisos; Germanetes dels Pobres (propietat de l’Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu), amb 200 places; i l’Antic Seminari de La Conreria (propietat de l’Arquebisbat de Barcelona i gestionat per la Fundació Pere Tarrés), que té 300 places. Val a dir que s’ha passat de 18 places inicials a 590 recursos públics habitacionals. Així mateix, també s’estan mobilitzant pisos de lloguer social per a la segona fase d’integració. De moment, ja es disposa de 30 pisos i s’estan establint contactes de mediació en el lloguer per poder facilitar a les persones refugiades futurs contractes de lloguer. Es posaran els diferents serveis públics de la Generalitat a disposició de les entitats per afavorir l’èxit del procés que tenen encarregat, com ara servei de primera acollida que inclou formació lingüística, sistema de salut, escolarització, orientació laboral, programes d’inserció laboral recerca, entre d’altres. I finalment, hi haurà una col·laboració amb els diferents ajuntaments, especialment amb el de Barcelona, per reforçar conjuntament els serveis esmentats i per tancar adequadament les diferents situacions de convivència que es puguin produir.
D’aquesta manera, s’està en condicions d’acollir prop de 500 persones refugiades. A curt termini, tal i com va dir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una carta enviada al comissari europeu d’Immigració, Interior i Ciutadania, “Catalunya està preparada per rebre ara mateix fins a 1.800 persones refugiades”. I el compromís, doncs, del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades és acollir-ne entre 4.500 i 5.000 en dos anys, el que equivaldria al 0,06% de la població catalana.
Declaració Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades
El Comitè és conscient que s’han de resoldre problemes com els dèficits que presenta el programa estatal d’asil. Assegura que cal un sistema públic de cobertura estable que doni resposta a les necessitats dels sol·licitants de protecció internacional que ja són aquí i han d’esperar fins a tres mesos per obtenir una resposta de l’Estat.
En el marc de la segona reunió del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, els diversos integrants van consensuar un text on manifesten la seva oposició a les deportacions col•lectives cap a Turquia, després de l’acord entre la Unió Europea i la república euroasiàtica.

La declaració del Comitè lamenta que els estats europeus suspenguin a l’hora de respondre a la crisi humanitària generada a les seves fronteres orientals. Així mateix, considera que la política d’asil ha de ser una política comuna en el marc del continent amb el compromís de tots els estats membres i exigeix el compliment dels tractats internacionals i dels drets humans per a les persones migrants que provenen de països en guerra, situació de violència o amb vulneracions dels drets humans.

En concret, defensen una operació permanent d’ajut i salvament als països més afectats que tingui com a principal objectiu impedir la pèrdua de més vides humanes i la salvaguarda de la integritat física de les persones que intenten arribar a la UE.

Switch to mobile version