Autor Articles i estudis
9 Setembre 2016 a 12:00

Autònoms i fiscalitat. Triar entre estimació directa o objectiva

jordi Toquero

L’estimació directa i l’estimació objectiva (mòduls) són els dos mètodes a disposició de l’empresari individual autònom en determinades activitats econòmiques per calcular l’import que pagarà trimestralment a Hisenda en concepte d’IRPF. Com autònoms, tenim l’obligació fiscal de tributar per una de les dues, pero¿cuáles són les diferències entre les dues modalitats de tributació? A quin em convé acollir-me? La decisió a prendre és de summa importància i tindrà la seva repercussió durant la vida del projecte empresarial.

Hi ha una diferència fonamental entre estimació directa i estimació objectiva; en la primera opció pagarem IRPF de manera progressiva, prenent com a referència els nostres beneficis reals resultants de restar les despeses dels ingressos, mentre que en el cas d’acollir-nos al mètode d’estimació objectiva estaríem subjectes a l’estimació que Hisenda farà de quins seran els nostres beneficis a futur, per al que considera diferents variables segons els epígrafs de l’IAE als que estem acollits amb la nostra activitat. D’aquesta manera, correríem el risc de no assolir els beneficis estimats per l’Administració.

El mètode d’estimació directa implica tributar segons els beneficis obtinguts; així, com més benefici obtinguem més impostos pagarem; en cas contrari, si tenim pèrdues, podrem compensar-fiscalment perquè no tributen, pagant així menys.

Dins d’aquesta manera de tributació caldria distingir entre el règim d’estimació directa normal i el d’estimació directa simplificada. Aquestes són algunes de les seves particularitats:

– L’estimació directa normal s’aplicarà si l’import de la xifra de negocis de les activitats exercides pel contribuent supera els 600.000 euros anuals l’any anterior.

– L’estimació directa simplificada s’aplica quan les activitats no estiguin acollides al règim d’estimació objectiva i quan l’import net de la xifra de negocis de les activitats que desenvolupi el contribuent no superi els 600.000 euros.

Per la seva banda, l’estimació objectiva implica acollir-nos al càlcul de beneficis establert per l’Administració mitjançant una sèrie d’indicadors relacionats amb el nostre sector d’activitat. I a ell poden acollir-se els autònoms les activitats estiguin incloses en aquest règim (que, recordem, no ho són totes), i, entre altres requisits, no hagin superat 450.000 euros de rendiments íntegres l’any anterior (300.000 euros en cas d’activitats agrícoles i ramaderes).

2016 arrencava amb novetats en el sistema de tributació objectiva de les que parlàvem en un altre post, i que impliquen l’exclusió de determinats epígrafs d’activitats que fins ara sí que ho estaven, com és el cas de pintors, paletes o lampistes ens altres gremis.

Un dels dubtes més habituals per a l’autònom sobre acollir-se a una o altra manera de tributació té a veure amb la incertesa, en cas d’acollir-se a estimació objectiva, de saber si els ingressos arribaran a l’estimació realitzada pel sistema de mòduls. Per tant potser ens convé més (sobretot en emprendre) triar l’estimació directa per ser la forma d’assegurar-nos que només pagarem segons el nostre volum real de negoci. No obstant això, si estimem que els nostres ingressos estaran per sobre de l’estipulat per Hisenda, la recomanació és acollir-se a l’estimació objectiva (mòduls).

En qualsevol cas, i com sempre defensem a Toquero Assessors, a cada autònom i a cada projecte empresarial l’envolten unes circumstàncies particulars. Com cada cas és únic, comptar amb l’assessorament de professionals resulta fonamental. És precisament en això en el que treballa el nostre equip de professionals; contacti amb nosaltres sense compromís a info@toqueroassessors.com  i descobreixi tot el que podem fer pel seu projecte empresarial

Switch to mobile version