Autor Opinió
18 Desembre 2016 a 10:00

PENSIONS? QUINES PENSIONS?

UGT_BCN

Per arribar a entendre l’actual situació del sistema públic de pensions, hauríem de fer un anàlisi objectiu d’allò que ha succeït en aquest país els últims 8 anys.

Amb l’aparició en escena de la tan maleïda crisi econòmica, fruit de la bombolla immobiliària, les elits econòmiques i les dretes polítiques d’arreu d’Europa van veure l’oportunitat d’imposar les seves receptes econòmic-ideològiques per intentar reduir a la mínima expressió el tan preat Estat del Benestar, i van dissenyar un full de ruta molt bé elaborat.

En primer lloc, van sensibilitzar als governs i als governats que no hi havia una altra opció que rescatar el sistema financer i bancari. A l’estat espanyol això li va significar posar a disposició dels bancs 100.000 milions d’euros de diners públics, provocant un increment exponencial del deute públic, amb la qual cosa començaven a adobar el terreny perquè germinessin les polítiques restrictives i de retallades que volien vendre. Avui en dia l’Estat només ha recuperat poc més del 4% d’aquells 100.000 milions d’euros i tot i les agressives polítiques de retallades de drets i de serveis públics, el deute de l’Estat a setembre del 2016 supera el 100% del PIB (1.107 bilions).

La següent fase hi era destinada a rescatar al sector empresarial, i patronals i governs van pactar la implantació d’una reforma laboral que va suposar la convocatòria d’una vaga general el 29 de març de 2012. Aquesta reforma laboral, que les centrals sindicals majoritàries UGT i CCOO van qualificar d’Injusta, Inútil i Ineficaç, es va convertir en una eina de destrucció massiva de drets laborals, tot i que va significar una ajuda indispensable per als empresaris, amb l’objectiu d’aconseguir des regularitzar les relacions laborals, afeblir el paper de la negociació col·lectiva, devaluar els salaris i precaritzar l’ocupació.

Els empresaris van aconseguir molt més del que mai havien somiat, flexibilitat, precarietat, temporalitat i salaris a la carta. D’altra banda els treballadors som cada cop més vulnerables, avui el 28% dels treballadors amb feina són pobres, els joves han de marxar fora per poder portar a terme el seu projecte vital, els majors de 45 anys que es troben a l’atur s’han vist expulsats del mercat laboral i ara la gent gran veu perillar les seves pensions, ingressos que en molts casos són la base del sosteniment de moltes famílies.

És per això que pensen que és el moment d’obrir el debat de la sostenibilitat del Sistema Públic de Pensions i ho fan una vegada han aconseguit tot allò que he explicat anteriorment. És evident que els ingressos a la caixa única de la seguretat social han minvat substancialment i que el Fons de Reserva es troba sota mínims, però algú hauria de respondre perquè motius ens troben en aquesta situació. No fa massa temps, en 2011, el Fons de Reserva gaudia d’una magnífica salut, ni més ni menys que 70.000 milions d’euros, avui les previsions són d’esgotament total per al 2017. És massa evident que algú en un moment molt determinat va decidir llançar primer la fletxa i més tard va dibuixar la diana, els objectius eren clars i van provocar la tempesta perfecta.

Però tenim l’obligació de denunciar que ens trobem on ens trobem i no ha sigut fruit de la casualitat. Que no és cert, que tenim un Sistema Públic de Pensions sòlid i sostenible, que hi ha propostes i solucions. Que cal revertir totes aquelles polítiques que ens han portat fins aquí, i per això, els sindicats tenim la responsabilitat d’explicar a la ciutadania les nostres propostes i ho hem de fer des de la negociació als centres de treball, però també des de la mobilització al carrer. No podem permetre que ningú gosi carregar-se un sistema de pensions que és el bé més preuat de la classe treballadora, i hem d’aconseguir que segueixi sent un sistema solidari, sostenible, de qualitat i que perduri en el temps.

I per això, és necessari crear ocupació estable i de qualitat, que es deroguin les reformes laborals que han ferit de mort la negociació col·lectiva, que s’incrementin els salaris perquè s’activi el consum i augmentin els ingressos de les cotitzacions de la Seguretat Social. És necessari crear un Fons de rescat de les pensions a conte dels Pressupostos Generals de l’Estat, s’hi ha estat possible rescatar el sistema bancari amb diners públics, ens veiem amb el dret d’exigir que ens tornin els diners per poder rescatar a les persones. Necessitem una fiscalitat més justa i equilibrada, que pagui més qui més riquesa acumula i per sobre de tot necessitem polítiques i polítics que governin pensant en els interessos d’una majoria i no pensant en el benefici d’una minoria per molt poderosa que sigui.

José Luis Fernández Caballero
Responsable Àrea Interna
UGT Vallès Occidental

Switch to mobile version