Autor Articles i estudis
25 Juliol 2018 a 18:00

Entrevista a Laura Borràs, Consellera de Cultura

L’entrevista d’AMIC

Laura Borras Consellera Cultura//Foto: Pol Alfageme/Clack

Laura Borras Consellera Cultura//Foto: Pol Alfageme/Clack

Laura Borràs, cinc anys directora de la Institució de les Lletres Catalanes, ha fet un salt a la casa mare d’aquesta entitat, la Conselleria de Cultura, després de què es constatés la impossibilitat que Lluís Puig, conseller del ram fins l’aplicació de l’article 155, pogués ser restituït pel nou govern sorgit de les eleccions del 21D. De formació filòloga, especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, es va estrenar precisament en una llista al Parlament fent part de Junts per Catalunya, la formació liderada per Carles Puigdemont. 

Humanament com ha estat aterrar a la conselleria sense haver pogut fer el relleu formal  amb l’anterior?
Han estat uns mesos molt complicats, els del 155; el regne d’Espanya i l’Estat Espanyol qui ha mirat de fer-se presents a les institucions catalanes d’una manera totalment contra natura. La tornada ha estat d’una banda trista, perquè el Palau Marc -com tota la resta de les Conselleries- han estat tancats; no tenien els seus ocupants habituals. Per tant, tornar a un despatx que fins ara havia estat del conseller, per ocupar-lo tu, quan li correspon d’ocupar a la persona que havia estat designada pel President de la Generalitat, és un moment difícil naturalment. Bastant complicat també emocionalment quan, a més, els vincles que tinc amb el conseller Puig són vincles emocionals; hem estat companys durant cinc anys treballant en les polítiques culturals d’aquest departament. Però alhora també és un moment d’una gran alegria per part dels treballadors: es normalitza la situació i es reprèn l’activitat.

Com ha trobat la Conselleria? Com s’ha notat el 155, exactament?
El 155 ha representat l’aturada dels tràmits de tots els ajuts de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) a totes les entitats que els obtenien o que rebien subvencions per tirar endavant la seva activitat. Significa que tots els recursos que la Generalitat posa perquè arribin al teixit cultural han quedat tallats durant tot aquest període. A més, dins la governança de les entitats (des de la Institució de les Lletres Catalanes al Teatre Nacional de Catalunya), no es van convocar organismes que vetllen pel bon funcionament i governança d’aquests: consells assessors, administració, executius… que aproven el funcionament ordinari, que moltes s’han de convocar per llei. I en canvi, els treballadors públics, perquè no hagi de presidir aquests consells qui no correspon, per tal que no els presidís el ministre i no usurpés les funcions de la conselleria, no s’han convocat. El que ha comportat que gestions des d’aprovació de pressupostos a qualsevol altra activitat hagin quedat aturades. Tot això s’ha fet perquè no es visibilitzés encara més aquesta ocupació de les institucions, però ha comportat un problema de gestió i d’organització.

Es podrà revertir, amb el que queda d’any, aquesta situació?
La maquinària del departament està treballant a la major velocitat possible per tal de poder revertir-ho. És evident que fer l’exercici de tot un any en només 6 mesos, genera una dificultat afegida. Treballem per minimitzar l’impacte però és evident que el 155 ha estat una bomba de neutrons i en aquest sentit ara estem intentant revertint-ne els efectes. La millor manera de fer-ho és sent-hi, aportant normalitat i una manera de fer que demostri una activitat que el 155 volia aturar. Tot i així anem a contrarellotge.

Per cert, com està la cultura del nostre país? Com l’ha afectat el Procés? N’hem de parlar més, del que ha passat, des de la cultura? 
Jo diria que el món de la cultura ha estat un pas per endavant d’altres col·lectius en la situació tan complexa que hem viscut. Potser ens hem adonat que la cultura no és tan accessòria com ens havia semblat. Si resulta que retiren llibres, obres, si resulta que autors que fan cançons han d’anar a la presó, a més a més dels polítics, potser és que la cultura també té aquest efecte, aquest impacte en la ciutadania i per això estem veient que la repressió també s’està dirigint cap al món cultural. Jo crec que s’han fet moltes iniciatives que han demostrat doncs, quin és el nivell de compromís de la cultura amb el País. L’altre dia, en el transcurs del debat parlamentari, hi havia una proposta d’una diputada que deia “Hauríem de posar la cultura a l’alçada del país” i jo li vaig dir “Vés que no sigui el contrari” que la cultura hagi contribuït en aquest moment a tenir el país que tenim. Perquè realment el món de la cultura ha estat extraordinàriament compromès i reivindicatiu.

Aquesta setmana ha presentat el seu Pla de Cultura, amb la voluntat de “situar la cultura en un lloc central de les polítiques transversals, i que s’incrementin de manera suficient els recursos que se li han destinat en els darrers temps per tal d’homologar el seu nivell als estàndards europeus vigents”. Quina és l’herència que rep vostè?
Com a herència no en tenia perquè el Conseller Puig no l’havia pogut presentar. En aquest sentit, jo que formava part del departament de cultura des de la ILC, el que conec són les polítiques que s’han desenvolupat en els últims anys. Crec que el que havíem d’aportar era una manera de fer que no representés una aturada més gran que la que ja havíem patit involuntàriament, sinó mirar d’establir una continuïtat en tot allò que s’havia estat treballant d’una manera intensa i intensiva en el departament. El que vaig mirar de fer l’altre dia al parlament té a veure amb compromisos que ja s’havien dut a terme. I per la resta són eixos estructurals: una manera de treballar que tingui en compte la cultura digital, la transversalitat, la idea de la cultura com a participació més que no pas com exposició o per posar a l’abast del ciutadà una sèrie de recursos culturals. Fent un èmfasi molt gran amb la idea de viure la cultura. Perquè la cultura ens transformi. La Montserrat Roig deia la que la cultura és una eina capaç de revolucionar-nos a llarg termini. Doncs mirem que aquest termini sigui el més curt possible i fem de la cultura una experiència molt vivencial, que al cap i a la fi és quan és transformadora i és quan permet que hi hagi revolucions internes i externes possibles.

Text: Joan Salicrú/Clack

Switch to mobile version