Autor Articles i estudis
3 Març 2019 a 12:00

Detecten alteracions de la connectivitat neuronal distribuïdes per diferents regions de l’escorça cerebral en el trastorn obsessiu-compulsiu

connectivitat neuronal// Foto: imimcat

connectivitat neuronal// Foto: imimcat

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es caracteritza per alteracions a la connectivitat cerebral, és a dir, aquests pacients presenten una disfunció a la sincronització de l’activitat entre diferents grups de neurones, segons han evidenciat investigacions recents. En aquesta línia, en un estudi publicat aquest mes a la revista Cerebral Cortex, investigadors de tres grups del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM) dirigits pel Dr. Jesús Pujol (director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i investigador del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques-IMIM), el Dr. Narcís Cardoner (Corporació Sanitària Parc Taulí) i el Dr. José Manuel Menchón i el Dr. Carles Soriano-Mas (Institut d’Investigación Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)-Hospital de Bellvitge), han aplicat un nou mètode de valoració de la connectivitat cerebral en repòs per a mostrar com aquestes alteracions apareixen de fet a qualsevol regió de l’escorça cerebral.

La troballa més nova, segons explica el coordinador de l’estudi Carles Soriano-Mas, “ha estat observar que la disfunció de connectivitat entre cada regió cortical es manifesta preferentment en relació amb grups de neurones situades a distàncies variables”. Així, per exemple, els pacients amb TOC van mostrar disminucions de connectivitat entre la part més anterior de l’escorça orbito frontal i regions del seu entorn més immediat, mentre que la part posterior de la mateixa escorça va mostrar una connectivitat disminuïda amb escorces més allunyades.

A la vegada, es va poder comprovar com totes les escorces sensorials primàries (somatosensorial, visual, auditiva, gustativa i olfactiva) van mostrar disminucions de connectivitat tant com grups neuronals pròxims i allunyats. “Aquest fet podria explicar la presència de pensaments intrusos -absurds i no desitjats- en aquesta població de pacients com a conseqüència d’un filtratge sensorial ineficient, que no permetria descartar aquells estímuls irrellevants”, indica l’investigador del CIBERSAM Carles Soriano-Mas.

Els resultats d’aquest estudi suggereixen que el TOC es caracteritza per mostrar un sistema d’interneurones inhibitòries deficient, la qual cosa pot conduir a desajustaments a la sincronització de l’activitat neuronal a diferents escales de distància.

Noves possibilitats terapèutiques
El treball, segons indiquen els investigadors del CIBERSAM, obre la via per a noves possibilitats terapèutiques per al TOC basades en la neuromodulació inhibitòria d’aquelles regions corticals amb un nombre més gran de connexions. Per a realitzar-lo, es van reclutar 160 pacients adults amb TOC de la Unitat de Trastorn Obsessiu-Compulsiu de l’Hospital Universitari de Bellvitge, seleccionats després d’haver estat diagnosticats com a mínim un any abans de l’estudi atenent als criteris d’aquest trastorn en absència d’altres malalties psiquiàtriques importants.

Els investigadors van cartografiar a l’Hospital del Mar les alteracions de l’estructura funcional de l’escorça cerebral afegint un nou enfocament d’anàlisi de la imatge cerebral i, d’aquesta manera, van generar mapes de connectivitat funcional de tot el cervell utilitzant mesures de connectivitat a diferents graus de distància de l’activitat neuronal.

Article de referència:
Mapping Alterations of the Functional Structure of the Cerebral Cortex in Obsessive-Compulsive Disorder Jesus Pujol, Laura Blanco-Hinojo, Dídac Maciá, Pino Alonso, Ben J. Harrison, Gerard Martínez-Vilavella, Joan Deus, José M. Menchón, Narcís Cardoner and Carles Soriano-Mas https://academic.oup.com/cercor/advance-article-abstract/doi/10.1093/cercor/bhz008/5306314?redirectedFrom=fulltext

Switch to mobile version